Jacobo Garrido Brun va ser un dels grans protagonistes de la Gala de l’Esport celebrada al Teatre Principal, que va premiar els millors esportistes de Terrassa pels seus èxits durant l’any 2025. El nedador nascut el 23 d’agost del 2002 ha agafat el relleu de Sarai Gascón en la categoria d’esport adaptat.
Jacobo Garrido va començar a nedar als 6 anys per prescripció mèdica i als 7 ja competia amb el CN Liceo, on es va estar 11 temporades. Va arribar al Club Natació Terrassa fa dos anys i mig i continua la seva progressió a les ordres del preparador terrassenc Xavi Bosch.
Què suposa per a tu aquest premi? Sempre dic que la natació és molt objectiva. Qui neda més de pressa s’endú la medalla. Aquesta mena de reconeixements sempre t’ajuden a guanyar motivació per seguir entrenant dur.
En el discurs l’hem sentit parlar de la seva companya Sarai Gascón com a referent. Quins altres referents tens? Tant la Sarai com el José Antonio Marí van ser grans referents. Són també els meus amics. Per a mi van ser persones molt importants de l’etapa que vaig ser al CAR. També ara al club. Tinc d’altres referents amb qui he pogut compartir entrenaments, com Mireia Belmonte.
Amb 23 anys, ara tu comences a ser un referent per als més petits. No hi penso massa. No em considero un referent per a ningú, però sento molt d’orgull quan els més petits se m’adrecen, em donen les gràcies i em diuen que els agrada com nado.
I què els dius? Fonamentalment, intento inculcar-los que són molts anys de treball i de seguir endavant en el dia a dia.
Has estat olímpic i t’hem vist triomfar al Mundial i batre rècords d’Espanya. Quins altres somnis et queden per complir? L’any 2019 em vaig proclamar campió del Món i vaig batre dos rècords del món en piscina curta. He viscut dos Jocs Paralímpics i he acabat cinquè en tots dos. L’espineta que tinc clavada és poder-me penjar una medalla olímpica.
Els propers Jocs són a tocar. Sí. Queden un parell d’anys per als Jocs de Los Angeles i intentaré donar-ho tot per assolir aquesta desitjada medalla.
