Fotos: Arxiu Diari de Terrassa i Nebridi Aróztegui
Carrer d’Ausiàs Marc (1980-2026)
Hi ha estampes que pot semblar que diuen molt poc o ensenyen alguna escena quotidiana sense molt valor, però que, ben analitzades, poden dir i ensenyar molt més. Passa, en part, amb la instantània del passat que surt en aquesta edició, en la qual es veu un quiosc que ja no hi és, davant d’un centre educatiu que no es veu, però s’endevina.
- Carrer d’Ausiàs Marc 1980
- Arxiu Diari de Terrassa
- Carrer d’Ausiàs Marc
- Nebridi Aróztegui
Anem a pams. Sota el cotxe estacionat a la part esquerra de la fotografia, es pot observar una d’aquelles tires que semblaven de goma, que se situaven a la part posterior. S’havia arribat a dir que era per evitar que els passatgers es maregessin, explicació que, amb la perspectiva actual, pareix una parida monumental. Sense descartar cap hipòtesi, també es deia que es posava per no sé què de l’energia estàtica.
En segon lloc, hi ha el nen que espera per travessar el carrer, clarament. Mans a les butxaques de la jaqueta, amaga a l’esquerra una bossa de color clar, blanca, presumiblement, on possiblement duia les llaminadures o els petards que havia comprat al quiosc. O cromos de futbol, en aquells temps, molt més precaris que els actuals.
Bossa de tela
A davant del quiosc, un home que busca dins d’una bossa de tela. És el que regenta la paradeta guardant les monedes que li acaben de donar per la compra del Lecturas o del Tele/eXprés? O és un client que treu la morterada per endur-se el TP o el Dicen? Dissortadament, els quioscs com aquest han anat desapareixent amb el pas del temps, però han deixat records de gran valor.
