El Portal de Sant Roc: "Ja no és una barrera física, sinó un punt de trobada"

Terrassa, originàriament una vila emmurallada a l’edat mitjana, va experimentar una transformació progressiva a mesura que es va veure obligada a expandir-se. Inicialment, l’expansió es va produir a raser de les muralles, però amb el temps la vila es va anar estenent a banda i banda dels camins que connectaven amb les poblacions properes. Aquest creixement va donar lloc a nous carrers com el Raval, el carrer Sant Pere, Sant Quirze, Rutlla i Font-Vella, als quals es van afegir carrers perpendiculars, que van conformar una nova trama urbana.

Amb el desenvolupament d’aquestes noves vies, la cotilla de les muralles es va tornar obsoleta i, progressivament, es van anar enderrocant. Tot i això, la necessitat de protecció va persistir: es van instal·lar noves portes a la vila i es van construir muralles o tanques al final dels carrers de nova creació. Aquest procés va marcar la transició de la vila medieval cap a l’embrió de la futura ciutat de Terrassa.

Un exemple destacat d’aquest període de transició és el portal de Sant Roc. En el dibuix presentat per Robert Cabeza, es pot observar la vila des de ponent, que mostra clarament la porta o portal de Sant Roc i la muralla que protegia la vila al costat de la riera del Palau —actual rambla d’Ègara— tal com era l’any 1870.

El setembre del 1872, arran dels fets ocorreguts el 22 de juliol, el portal de Sant Roc va ser fortificat amb una edificació per la part interior, s’hi van instal·lar noves portes i s’hi va designar una guàrdia permanent encarregada d’obrir i tancar el portal.

L’any 1881, quatre anys després de la finalització de les guerres carlines, el portal de Sant Roc va ser enderrocat, i es va posar fi a una etapa de la història urbana de Terrassa i es va permetre la continuació del creixement i modernització de la ciutat.

Seguim visualitzant la imatge, a l’esquerra veiem l’edifici del Vapor Busquets, enderrocat l’any 1908, i en el seu lloc Lluís Muncunill hi va construir l’edifici de la Societat General d’Electricitat, avui ocupat per un establiment de restauració. També hi podem veure la Torre del Palau sense els merlets actuals, la torre de la casa Vinyals del carrer Major i l’església del Sant Esperit i Sant Pere amb el campanar original de principis del segle XVII, reformat el 1892 i “encotillat” el 2000 segons la reforma feta per l’arquitecte Francesc Bacardit i Segués.

Amb l’enderroc del portal de Sant Roc i la desaparició definitiva de les antigues muralles, Terrassa va iniciar una nova etapa marcada per l’obertura de l’espai urbà i la integració de nous barris. A partir d’aquest moment, la ciutat va poder créixer sense les limitacions físiques que havien condicionat el seu desenvolupament durant segles. Aquesta expansió va afavorir l’arribada de noves indústries, la creació d’equipaments públics i la millora de les comunicacions amb l’entorn. El dinamisme urbanístic i social que va caracteritzar el final del segle XIX va consolidar Terrassa com una ciutat moderna, preparada per afrontar els reptes del segle XX i convertir-se en un referent de progrés a la comarca del Vallès Occidental.

En definitiva, la transformació de l’espai urbà no només va modificar la fesomia de la vila, sinó que va definir el caràcter obert i emprenedor que encara avui identifica la ciutat.

Gràcies a la tasca minuciosa de recuperació iconogràfica d’artistes com Robert Cabeza, podem avui redescobrir aquests racons perduts que formen part de la nostra identitat col·lectiva. El Portal de Sant Roc ja no és una barrera física, sinó un punt de trobada neuràlgic on el passat industrial i el present cosmopolita de Terrassa s’abracen. Contemplar aquesta imatge del 1870 ens recorda que la ciutat és un organisme viu, en evolució constant, que sap créixer sense oblidar les seves arrels. És, en essència, un homenatge a la memòria històrica que ens permet entendre d’on venim per projectar millor cap a on volem anar.