L’Ajuntament de Terrassa ha fet un pas significatiu en el seu compromís amb la transparència i el bon govern. A finals de mes es constituirà el Comitè d’orientació ètica, un nou òrgan que completa la governança del Pla d’Integritat Institucional. Amb aquesta incorporació, Terrassa es consolida com un dels municipis capdavanters del país en polítiques d’integritat i ètica pública.
Aquest sistema no és una iniciativa improvisada. Fa anys que l’Ajuntament treballa per construir un model propi d’integritat que vagi més enllà de l’obligatori. L’objectiu és que tota l’organització –des de qualsevol empleat fins als polítics– actuï d’acord amb uns valors compartits i coneguts. Per això existeixen codis ètics i codis de conducta, protocols interns, eines de seguiment i documents de referència que orienten la presa de decisions. Però, sobretot, hi ha una idea central: prevenir abans que corregir.
Aquest enfocament es tradueix en la identificació de possibles riscos de corrupció, frau o conflictes d’interès, i en la implantació de mesures perquè aquests riscos no arribin a materialitzar-se. El sistema també inclou mecanismes de detecció i correcció, perquè cap organització n’està exempta. Tot plegat afecta tant l’estructura municipal com les empreses públiques que en depenen, i inclou la gestió de recursos provinents d’altres administracions o de fons europeus com els Next Generation.
Per donar solidesa a tot aquest entramat, l’Ajuntament ha establert diversos òrgans. Hi ha un Grup motor tècnic que coordina el dia a dia del sistema, una Comissió de Seguiment amb representants de tots els grups municipals i una Comissió Antifrau vinculada al control dels fons europeus. A tot això s’hi suma un element clau: la Bústia ètica, un canal que permet denunciar de manera anònima conductes que no s’ajustin als codis de conducta i als valors de la institució.
- Bústia Ètica i de Bon Govern de l'Ajuntament de Terrassa
En el cas de Terrassa, aquesta bústia té una característica que la distingeix d’altres municipis: la gestiona la Sindicatura Municipal de Greuges. És a dir, qui rep les denúncies i les avalua no és l’Ajuntament sinó un organisme independent. Aquesta distància reforça la confiança en el sistema i subratlla la voluntat de l’Ajuntament d’allunyar aquests processos del seu propi entorn administratiu. Terrassa, de fet, va ser un dels ajuntaments pioners en l’impuls de canals de denúncia d’aquest tipus, abans fins i tot de la Llei 2/2023 que regula els canals interns de denúncia.
El Comitè d’orientació ètica arriba ara per completar aquesta arquitectura. No és un òrgan sancionador ni un tribunal, sinó un espai de reflexió i assessorament. El seu paper és ajudar l’Ajuntament a donar resposta als dilemes ètics que poden aparèixer en la gestió quotidiana. Perquè, més enllà de les normes, hi ha situacions que requereixen criteri, debat i una mirada externa que aporti equilibri i coherència.
Qui són els membres del comitè?
El comitè estarà format per tres persones de l’Ajuntament que ja formen part del grup motor, i per tres figures externes de reconegut prestigi en l’àmbit de l’ètica i el bon govern. Són la filòsofa i catedràtica Victoria Camps, el catedràtic d’Ètica Norbert Bilbeny i Isabel Marquès, que va ser síndica municipal i coneix profundament l’organització i la ciutat. Aquesta combinació de coneixement intern i expertesa externa és un dels elements que donen robustesa al model.
Les funcions del comitè són àmplies però clares: seguir l’evolució del Sistema d’Integritat, analitzar-ne el funcionament, fer propostes de millora i ajudar a interpretar els principis i valors que han de guiar les actuacions municipals. També serà l’òrgan on el personal directiu i els alts càrrecs podran plantejar consultes i dilemes ètics, o on es podran tractar queixes relacionades amb la conducta ètica de càrrecs públics. Cada any, el comitè elaborarà una memòria amb les conclusions i recomanacions principals.
El funcionament serà àgil i pràctic. S’ha previst que es reuneixi tres o quatre vegades l’any, amb la possibilitat de convocar trobades extraordinàries si hi ha algun assumpte que ho requereixi. Les persones externes hi participen a títol individual, no representen cap institució, i només perceben una dieta per assistència. La presidència recaurà en la direcció d’àrea del grup motor i la secretaria, en el/la tècnic/a referent d’integritat.
La creació d’aquest comitè se suma a altres iniciatives recents. Durant aquest any, tots els directius de l’Ajuntament i de les empreses municipals han participat en una formació especialitzada sobre riscos de conflictes d’interès, impartida per l’Oficina Antifrau de Catalunya. El resultat ha estat notable: el 98% ha superat la formació amb més d’un 7,5 de nota. Aquesta és només la primera de diverses formacions previstes en el marc del conveni amb l’Oficina Antifrau, que s’aniran desplegant els pròxims mesos.
Terrassa, que fa més d’una dècada que va obrir el seu Portal de Transparència, ha anat fent passos continuats per consolidar un model de gestió basat en la claredat, la rendició de comptes i el servei públic. La constitució del Comitè d’orientació ètica, com a darrer òrgan per la implementació del Pla d'Integritat Institucional, és un pas més en aquest camí: converteix les polítiques d’integritat en un compromís viu, amb eines concretes i amb la voluntat d’aportar seguretat tant a l’organització com a la ciutadania.
