És cosa d’homes muntar els focus de llum d’un concert musical? Tirar cable i sonoritzar un escenari? Amb independència de quina és la resposta correcta, és evident que el món dels tècnics d’espectacles en viu està altament masculinitzat.
I si el món professional està així, en part deu ser perquè el planter del qual es nodreix també es té un biaix de gènere. O dit d’una altra manera: les noves fornades que pugen des del món educatiu també són –molt majoritàriament– nois.
Una realitat que de la que són conscients a l’
Institut del Teatre i que els preocupa. A les portes del
Dia Internacional de la Dona Treballadora, des de l’Institut posen èmfasi en els intents per equilibrar la presència de gèneres als seus estudis. Tot i així, reconeixen que actualment la presència femenina és d’una noia per cada vuit nois.
Maria Vaillo és una d’aquestes noies alumnes a Terrassa. “Em fa la sensació que ha estat masculinitzada per temes de força física i llavors ja s’ha quedat així. Per què encara passa? Doncs per tradició, perquè la gent s’ho creu, ni que sigui de forma inconscient”, enraona l’
estudiant de Luminotècnia. Tot i això, el físic sí que juga algun tipus de paper, matisa. “Jo no puc portar segons quin pes, però no pas per ser noia, sinó perquè faig metre i mig d’alçada”, diu Vaillo.
La força importa?
“Tota manera, el físic no és rellevant, explica
Aleix Soler, director de l’
Escola Superior de Tècniques de les Arts de l’Espectacle (ESTAE). “Fins i tot des d’un punt de vista de la Llei de Protecció de Riscos Laborals, ja es posen límits a la manipulació de pesos i càrregues”, afegeix.
[caption id="attachment_468978" align="aligncenter" width="700"]
Vaíllo, durant els preparatius del bolo a l’Alegria, aquesta setmana / nebridi aróztegui[/caption]
Al seu parer, per ser tècnic d’espectacles en viu no t’afavoreix cap gènere. “És un ofici multidisciplinari, en el que sempre seràs més destre en una cosa que en l’altra, en la que prima la visió global del fet artístic”.
Tota manera, el biaix de gènere al sector laboral és inapel·lable. “De dones tècniques de 40 anys, n’hi ha ben poques; de 30, encara; i de 20 anys ja està normalitzat”, sosté Soler.
I com es viu a dins les aules? “Com que és un ambient escolar, fins a cert punt és normal que la gent estigui pendent de tu. Però en altres àmbits, sovint em passa que estic fent alguna tasca i em vénen per darrere dient: ‘T’ajudo, t’ajudo?’ Escolta, si necessito que m’ho expliquis o m’ajudis, ja t’ho demanaré”, explica gràficament Vaillo.
“Mansplaining”
Una mena de “mansplaining”, apunta, perquè veure noies és poc habitual en aquest sector.
El “mansplainning” és un anglicisme usat per a designar l’acció i efecte d’un home que explica a una dona alguna cosa que probablement ella ja sap. Rebecca Solnit ho va desenvolupar al seu cèlebre assaig “Els homes m’expliquen coses”.
La seva companya
Clara Cambra,
estudiant de So, coincideix en apuntar al bon ambient dins l’Institut del Teatre, si bé afegeix: “Sempre cal lluitar per fer-nos el nostre lloc”.
Un escenari muntat per l’alumnat
“Una reproducció controlada de la realitat”, ho defineix Aleix Soler, director de l’ESTAE. Parla de l’organització del concert dels grups
All Woods i Golconda, que va tenir lloc aquest dijous passat al Teatre Alegria. La peculiaritat és que tant la planificació, com muntatge, sonorització i execució tècnica del concert van anar a càrrec de l’alumnat de segon curs de les especialitats de Luminotècnia, So i Maquinària escènica.
[caption id="attachment_468979" align="aligncenter" width="700"]
Un alumna e, durant els preparatius del bolo a l’Alegria, aquesta setmana / nebridi aróztegui[/caption]
Un taller pràctic que permet als estudiants enfrontar-se i conèixer de primera mà tots els processos propis d’un espectacle de música en viu. Hi van participar 16 estudiants de l’ESTAE i sis docents.
Pensar els llums perquè no et distreguis
El taller pràctic d’aquesta setmana, pel qual els estudiants han fet el muntatge del concert de dijous, incloïa les llums, el so i la maquinària (les tres línies educatives de l’ESTAE, a l’Institut del Teatre de Terrassa). “Per muntar un concert o un espectacle en viu, fas coses que abans d’entrar aquí a estudiar mai m’hagués plantejat”, explica l’estudiant Maria Vaillo.
Així mateix, el seu company
Òscar Pardo, també de Luminotècnica, indica que –en línies generals–la seva funció és que les llums segueixen el ritme de la música. “L’il·luminador fa que miris allà i no a una altra banda; o sigui, que res no et distregui”, explica Pardo. “Per exemple, si tens solo de bateria, doncs concentres allà la llum. O quan arrenquen tots alhora, doncs puges d’intensitat i il·lumines tot l’escenari en conjunt”, afegeix.
També hi ha el control dels canons de seguiment, que són els projectors que acompanyen els solos o algun tema específic. Ajustar velocitats i intensitats.. Que tot estigui preparat per a quan toqui “llançar” un concert, que prèviament hauran dissenyat en un simulador.
