Així va ser la visita de Lorca a Terrassa fa tot just 90 anys

Ell, saltimbaqui de versos i passejades, mira fix a la càmera, hieràtic, seriós. Al seu costat, l’actriu Margarida Xirgu, tocada amb barret, també posa, amb un ram de flors a la mà dreta. Al costat de la Xirgu, el somriure amb ulleres del dramaturg Cipriano Rivas Cheriff. La fotografia, feta per Josep Brangulí el 1935, és un testimoniatge gràfic de la presència de Federico García Lorca a Catalunya fa noranta anys i no es descarta que Brangulí la realitzés  a Terrassa, a la seu d’Amics de les Arts. Aquest dimarts, 1 d'octubre, farà nou dècades de la visita del poeta granadí a la nostra ciutat. De la primera, perquè va tornar-hi 16 dies després. 

El viatge de l’autor de “Poema del cante jondo” a Terrassa neix  de la seva vinculació amb Josep Rigol i  Fornaguera (Terrassa, 1897-1986), pintor, gravador i dibuixant que va conèixer el dramaturg de Fuente Vaqueros mitjançant Salvador Galí a Madrid, a l’Academia de Bellas Artes de San Fernando. Lorca i Rigol van establir una relació d’amistat que van aprofundir en la distància i amb sengles visites recíproques. Lorca va convidar primer el pintor a Granada, on es van trobar el 1925, al Nadal. El poeta va cantar nadales a la Missa del Gall en un convent del barri de l’Albaicín.

Va passar una dècada fins que Lorca va correspondre a la visita. El poeta pernoctava a Barcelona. L’1 d’octubre de 1935 es va reunir a Terrassa amb Josep Rigol, que va fer de guia del dramaturg a les esglésies de Sant Pere, la Seu d’Ègara, i a Amics de les Arts. Van romandre una estona a l’estudi de l’artista egarenc, ubicat a tocar del conjunt monumental. El dibuixant li va presentar els seus amics: l’empresari Francesc Sabater, el farmacèutic Salvador Vallès i l’impressor Joan Morral.

El viatge de l’autor de “Poema del cante jondo” a Terrassa neix  de la seva vinculació amb Josep Rigol i  Fornaguera (Terrassa, 1897-1986), pintor, gravador i dibuixant que va conèixer el dramaturg de Fuente Vaqueros mitjançant Salvador Galí a Madrid

Bona part dels detalls de la visita els va recollir el 2021 Salvador Giné en el seu llibre “Federico García Lorca a Catalunya”, on explica l’emoció sentida per Lorca en contemplar el retaule gòtic dels sants Abdó i Senén a la Seu d’Ègara. Diuen les cròniques que a Cal Ballbé, fàbrica de mitges, es va interessar per la maquinària i el procés de fabricació. Sabater el va obsequiar amb caixes de mitges fines de seda per a les seves germanes. L’autor de “Bodas de sangre” va tornar a Barcelona, on va llegir poemes a la llibreria Catalònia. Aquesta, segons sembla, va ser la raó per posposar la tertúlia en la qual havia de participar aquella nit a Amics de les Arts. La següent cita era el 7 d’octubre. Tampoc aquest cop va haver-hi trobada poètica amb Lorca.

"A les 10 en punt"

No obstant això, el poeta va romandre a Catalunya unes setmanes i va aprofitar-ho per tornar a Terrassa per a  la representació de “Yerma”, una de les seves obres teatrals més significatives i de major dimensió popular. Com anunciava el diari  terrassenc “El Dia” del  16 d’octubre, l’endemà a la nit es representaria l’obra. “A les 10 en punt”, especificava en informar d’un “esdeveniment teatral importantíssim”. Els decorats eren de l’escenògraf Manuel Fontanals. El lloc de la funció: el Teatre Alegria, llavors ubicat al carrer de la Rasa, inaugurat el 1917. Els preus: 4 pessetes l’entrada més cara, 2 pessetes la més barata. La capacitat fregava els 2.000 espectadors.

Allà hi era Lorca per gaudir de la representació protagonitzada per la seva amiga Margarida Xirgu i dirigida per Cipriano Rivas Cherif, renovador de l’escena espanyola i cunyat de Manuel Azaña. La pàgina Records de Terrassa indica que el poeta va haver de sortir a l’escenari a saludar el públic, en èxtasi, i que va ser després de la funció quan va inaugurar les tertúlies literàries d’Amics de les Arts amb la lectura de poemes acompanyat pels actors de la companyia de Margarida Xirgu.

A uns metres del vell teatre, on es va aixecar després el nou amb el mateix nom, es pot veure una placa commemorativa de la visita de Federico a Terrassa. Va ser inaugurada el 4 de febrer del 2023, dia en què la peça de Lorca va tornar a ser representada a la ciutat, aquest cop al Teatre Principal  amb María Hervás interpretant el poema tràgic en tres actes que expressa el patiment i els conflictes interns d’una dona que no aconsegueix ser mare.

A l’alba

“Federico, que em feia riure com ningú i que ens va endolar a tots per un segle”. Pablo Neruda recordava així el seu amic.  Pocs mesos després del viatge a Terrassa, Lorca va narrar al poetà xilè una mena de “preconeixement” de la seva pròpia mort. Neruda ho explicava en les seves memòries, “Confieso que he vivido”. El granadí referia un pensament que li va sobrevenir durant una de les gires teatrals per camps de Castella amb “La Barraca”, la companyia que dirigia. El grup va acampar per descansar després d’un viatge, però Federico no va poder dormir. A l’alba va sortir a vagar sol pels voltants. Un xai petit va arribar per brostejar herbes entre les ruïnes. Era  “com un petit àngel de boira que humanitzava de sobte la solitud”. Una porcada hi va irrompre. Els porcs es van tirar sobre el xai i el van espedaçar.

Un mes després de l’aixecament militar del 18 de juliol de 1936, Lorca va ser afusellat a Víznar, a la Granada presa pel bàndol franquista. Tenia 38 anys. El seu amic Josep Rigol evitava a Terrassa la crema de les esglésies de Sant Pere.

El viatge de l'escriptor a una ciutat convulsa

L’any 1935, el moment del sector tèxtil, pal de paller de la indústria terrassenca, no era dels pitjors en comparació amb temps recents, “però es venia d’anys complicats”. Així ho indica l’historiador i consultor Xavier Marcet, que setmanes enrere va oferir una conferència al Club Egara sobre els 90 anys d’aquesta entitat, precisament fundada el 1935, l’any en què Lorca va visitar Terrassa. El context històric era “especialment conflictiu” a tot el país, i a Terrassa especialment, després de la sacsejada de l’assalt a l’Ajuntament el 1932 i l’intent d’assalt de 1933, i de la revolta d’octubre de 1934. “Hi havia molta tensió en l’ambient”, va apuntar Marcet. La ciutat continuava creixent en població i aquell any comptava amb més de 40.000 habitants. El cens cinc anys abans, el 1930, era de 39.975 persones. L’increment demogràfic va continuar fins a la Guerra Civil. L’any 1940, Terrassa tenia oficialment 45.081 habitants. Després del conflicte, la indústria, afavorida per l’estructura social i econòmica del franquisme, va començar un desenvolupament fort i sostingut.

La plaça de "les columnes"

A més de la placa, i a més de les referències bibliogràfiques i periodístiques, el llegat del poeta de Fuente Vaqueros a la ciutat compta amb homenatge al nomenclàtor. L’any 1987 es va construir a les Arenes-la Grípia-Can Montllor una plaça que es va dedicar a la figura de l’autor de “Poeta en Nueva York”.

Aquest espai públic, molt estimat pel veïnat, se situa entre els carrers de Mura, de Sant Celoni, de Cervera i d’Olot. A la banda sud, amb accés des del carrer de Cervera, té un escenari la part inferior del qual ha estat objecte d’un projecte de reforma que l’Ajuntament vol executar l’any vinent per acabar amb un recurrent problema de filtracions i humitats. El local, de forma rectangular, té uns 76 metres quadrats de superfície distribuïts en tres zones: una primera sala de 32 metres quadrats i dues més, cadascuna amb un lavabo. L’alçada és d’1,97 metres Les obres, amb un pressupost per contracte de 30.304,78 euros (IVA inclòs), van ser reclamades per l’associació veïnal-centre social del barri, que disposa del local com a magatzem.

“La plaça de Federico García Lorca de Terrassa va ser dissenyada com un homenatge al cèlebre poeta i dramaturg espanyol, però la seva construcció no s’associa directament amb la seva visita a la ciutat el 1935, sinó que es va erigir posteriorment com a part d’un esforç per commemorar la seva memòria i reforçar el seu vincle amb la ciutat”, exposa l’informe del projecte d’adequació. 
El veïnat del sector coneix popularment la plaça com “la de les columnes”, mentre que la situada a tocar, la dedicada a Rafael Alberti, és anomenada “la pista negra”. Res a veure entre l’una i l’altra quant a l’amabilitat de l’espai, sense entrar en consideracions de mèrit literari o, fins i tot, ideològic, comparant els dos poetes coetanis. A Lorca li correspon una plaça d’una certa frondositat generosa, mentre que a molts veïns la del poeta gadità s’assembla a un erm. No obstant això, una proposta municipal per condicionar allà un aparcament va rebre el rebuig popular.