Al carrer, com havia passat en el tercer concert del programa, el dissabte 12 de juliol, un cel del color dels coloms que havia descarregat aigua a bots i barrals i continuava amenaçant-ne amb més. A dins, a recer de la tempesta, un refugi polifònic a vegades a la vora de l’èxtasi. Perquè a dins, a l’Auditori de Terrassa, el World Youth Choir (WYC), el Cor Jove Mundial, segellava el final del quart Festival Internacional de Cant Coral Ciutat de Terrassa amb un concert sublim: “Pax”, amb la pau com a fil conductor.
Va passar aquest dimecres en una tarda vestida aviat de capvespre, amb un Auditori gairebé ple, de públic i de cantants, perquè el WYC va acudir a la cita amb 62 cantaires. Havien de ser-ne 64, però en dos casos no va arribar el visat. El cor no és mundial per pura formalitat de nom, sinó que està compost per joves cantants (32 noies, 30 nois) de més de 30 països diferents (entre els quals, tres del nostre). Han arribat al cor després d’un procés de selecció que a Catalunya ha canalitzat la Federació Catalana d’Entitats Corals i que ha supervisat la direcció del cor sobre la base del repertori triat per a enguany en una gira que precisament va iniciar aquest dimecres a Terrassa. El neerlandès Daniel Reuss n’és el director convidat.
L'inici
Començar el concert com el va començar el WYC era col·locar el llistó tan alt que es corria el perill del sot en la següent peça, o en la següent. Però el nivell del cor era també tan elevat, que la resta del recital no es va ressentir d’un inici esdevingut en esgarrapada a l’ànima. Entre el públic sabia greu fins i tot respirar fort mentre el cor cantava “Three sacred hymns”, un monument de la música litúrgica de l’ortodòxia russa compost per Alfred Schnittke (1934-1998).
El concert va començar amb tres himnes sacres de la polifonia litúrgica russa
El primer pas de l’actuació va ser un prodigi a vuit veus que va deixar pas a “Full fathom five”, una obra de Frank Martin (1890-1974) inspirada en passatges del teatre de William Shakespeare. La mateixa inspiració literària es trobava darrere de “Full fathom five anb the cloud cap’d towers”, de Vaughan Williams (1872-1958). Després dels traços impressionistes d’aquestes dues peces, el concert es va endinsar en la complexitat, amb puntes d’alts registres resolts amb gran solvència, del “Actus caritatis” de Peteris Vasks (1946) i de la majestuosa “Friede auf erden” (Pau a la terra) de l’innovador compositor austríac Arnold Schönberg.
- El cor, dirigit per Daniel Reuss
- Alberto Tallón
Amb “Jauchzet dem herrn alle welt”, de Felix Mendelssohn (1809-1874), d’excels final, i “Walking with Thomas Hardy, llistin”, de William Knight, el recital va continuar navegant pels rumbs marcats, i amb “El cant dels ocells” en versió de Bernat Vivancos va experimentar un repunt emocional completat pel “O vos omnes” de Pau Casals (1876-1973), una adaptació del “Llibre de les lamentacions” del profeta Jeremies. Pura solemnitat.
El bis amb “Shiloyini makanana” va arrodonir un vespre màgic a un Auditori ple
I per al final, l’estrena de “Peace”, obra d’Anna Campmany Duch elaborada per aquesta compositora catalana complint un encàrrec específic per a l’ocasió; una obra que conté dolçor, refilada d’ocells, però també ràbia, i acaba en un crit.
Un regal
A l’Auditori hi eren Vivancos i Campmany, que van ser convidats per Daniel Reuss a aixecar-se dels seus seients i saludar al públic. Perquè l’Auditori, coronant la tendència dels tres concerts anteriors del programa, s’havia convertit en un refugi d’entusiasme, el públic dret, baluern d’aplaudiments, i per culminar tot plegat, amb els nois i les noies del Cor Jove Mundial regalant el “Shiloyini makanana” amb lleugera coreografia, i amb més veus de les 62 sumant-se a l’apoteosi.
- Cantants durant el recital a l`Auditori de Terrassa
- Alberto Tallón
Els cantants s’abraçaven després de l’entrega. Nombroses persones s’apropaven a les primeres files per saludar Carles Llongueras, president de la federació Terrassa Ciutat Coral; i per saludar Rosa Maria Ribera, directora artística del festival internacional que, en la seva quarta edició, ha ofert enguany les actuacions del Cappella Victoria Jakarta d’Indonèsia (10 de juliol), el Grand Choir of Óbudai Árpád High School de Budapest (11 de juliol), el Cor UPC de Terrassa i el Coro PoliEtnico de Torí (12 de juliol) i, dijous, l’apoteosi amb 62 veus (només veus) del Cor Jove Mundial.
Al carrer hi havia branques caigudes i aviat va tornar a ploure.
El procés
A l’intermedi es va explicar el procés de selecció de la Fundació Cor Mundial, que en aquesta última convocatòria ha rebut 247 sol·licituds per a 64 places. El recés va servir també per presentar els integrants del cor per blocs de països de procedència. Ja havien donat pistes abans, perquè cada cantaire anava abillat amb un vestit tradicional del seu país: de Guatemala, d’Islàndia, d’Indonèsia, de l’Iran, del Japó, de Kenya, tres de Mèxic (que van cantar uns segons del “Cielito lindo” per presentar-se), de Filipines, dels Estats Units, de Portugal... Els tres catalans, tocats amb barretina, van entonar “Som i serem”.
