Potser la fotoperiodista Joana Biarnés no hi és present (va traspassar l’any 2018), però encara li surten deixebles.
La Sala Muncunill exposa ara mateix cinc investigacions fotoperiodístiques portades a terme per Maria Contreras Coll, Samuel Nacar, Santi Donaire, Adra Pallón i Jordi Jon Pardo, guanyadores i guanyadors respectivament de la Beca Joana Biarnés per a Joves Fotoperiodistes.
La beca neix el 2019 com a homenatge a la terrassenca Joana Biarnés, la primera dona fotoperiodista de l’estat. Amb la beca es vol complir el seu desig de donar suport a aquest sector, amb un ajut per a la creació i difusió de temes d’actualitat que generin reflexió social. És atorgada per la Fundació Photographic Social Vision, l’entitat que custodia l’Arxiu Biarnés, en col·laboració amb l’Ajuntament de Terrassa.
1. Jordi Jon
“Eroding Franco”, de Jordi Jon, és el primer autor que es pot veure a la Muncunill. Basa el seu treball en l’avenç de la desertificació d’Espanya i el relaciona amb el règim franquista que va decidir ignorar la informació científica disponible en el moment. I que, per contra, va instaurar un model econòmic amb una empremta ambiental important.
Així, algunes de les estampes retraren benidorm, amb grans piscines d’aigua dolça construïdes davant la platja. O també la reconversió de les línies de costa naturals en espais de ciment.
Jordi Jon també viatjar Almeria, on va captar el quilomètric mar de plàstic que conformen els hivernacles. També allà capta la transformaicó d’un antic camp de concentració franquista en l’equipament d’oci “Aqualand”.
2. Maria Contreras Coll
“Dilo por su nombre. Violencia sexual en España”, de Maria Contreras Coll, guanyadora de la primera edició de la Beca, reflexiona sobre les causes de les agressions sexuals i es pregunta si qui les cometen són casos aïllats o són el símptoma d’una qüestió estructural sobre la qual es pugui actuar.
3. Adra Pallón
“Lumes”, d’Adra Pallón, premiat a la quarta edició, documenta els últims habitants de les zones rurals de Galícia, així com les conseqüències de la progressiva despoblació tant per a l’entorn natural, com per al patrimoni cultural i social.
De fet, el nom tènic per a la despoblació és “demotanàsia”, entent que de vegades succeix per acció... I d’altres per omissió (deliverada).
4. Santi Donaire
“Hasta que la tierra aguante”, de Santi Donaire, guanyador de la tercera edició, investiga l’impacte de l’agricultura i la ramaderia intensives tant a nivell mediambiental com social i les conseqüències del nostre actual model de consum basat en la producció alimentària industrial.
De fet, apunta que l’Estat espanyol és un dels països amb la cabana ramadera més gran del món (si bé per a exportació).
5. Samuel Nacar
Proposa un recorregut per espais postindustrials que han quedat en depressió social i econòmica, després de l’anomenada desindustrialització dels anys 90. El resultat es diu “Cartas a Mariví. La búsqueda de nuestra generación para encontrar un lugar en este mundo”, i recorre escenes de despoblació i de precarietat juvenil. I és que inicialment van tancar els sectors productius (mineria, fàbriques, centrals energètiques...). Però després va arribar la desaparició del teixit botiguer i comercial de les ciutats, així com de l’intercanvi econòmic.
