Un projecte de recerca sobre la figura i obra de l’enginyer Gustave Eiffel i la seva relació amb Catalunya ha vist la llum en forma de llibre gràcies, un cop més, a la col·laboració del Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya (MNACTEC) i Rafael Dalmau, Editor. El museu terrassenc i l’editorial han publicat el llibre “L’enginy d’Eiffel a Catalunya. Projecció, fabricació i muntatge de ponts de ferro (1876-1888)”, escrit per la historiadora Lluïsa Amenós.
L’obra és el resultat d’un projecte de recerca sobre la figura i obra de l’enginyer Gustave Eiffel, amb l’objectiu d’aprofundir en l’activitat desenvolupada per Eiffel a Catalunya. El treball “també analitza la influència que Eiffel va exercir en l’enginyeria catalana i en la construcció de grans infraestructures metàl·liques associades a la xarxa de transport terrestre”, expliquen els impulsors del projecte editorial.
El volum monogràfic “pretén completar la visió parcial i fraccionada transmesa per la historiografia i oferir una primera aproximació als riquíssims testimonis documentals localitzats a l’entorn dels projectes executats per Eiffel”. El llibre inclou detalls històrics, tècnics i anecdòtics, com les particularitats constructives i estructurals, el model de producció i muntatge de la companyia Eiffel et Cie. fora del territori francès o l’aprovisionament de les primeres matèries. També indaga sobre la comercialització de productes i serveis, les relacions amb les institucions, els professionals i les indústries locals, i les desavinences entre el gran enginyer francès i el seu principal col·laborador.
Primeres estructures
La relació de Gustave Eiffel amb Catalunya es remunta a l’any 1876, quan l’enginyer va subministrar les primeres estructures metàl·liques destinades als ponts de la línia ferroviària de Girona a Protbou. La companyia Eiffel et Cie va alçar les armadures de més de 80ponts d’aquest tram, destacant els ubicats sobre els rius Onyar, Ter, Flaçà, Fluvià, Manol i Muga, i la riera de Llançà. El viaducte de Colera també és obra seva, així com diversos ponts de la ciutat de Girona que encara es conserven. La darrera intervenció d’Eiffel a Catalunya es documenta el 1888 a Barcelona, on es va col·locar un “pont portatif” al parc de la Ciutadella en el marc de l’Exposició Universal. En acabar aquella mostra, el pont es va desmuntar i no se sap que se’n va fer.
L’obra de Lluïsa Amenós (Barcelona, 1965) és el novè títol editat dins de la col·lecció Temes de Patrimoni Industrial, dirigida i coordinada pel MNACTEC i publicada per la citada editorial. El volum va ser presentat el passat 15 de juliol a l’Arxiu Municipal de Girona amb la presència de l’autora i d’Albert Tulleuda, director del MNACTEC. Amenós ha investigat la indústria derivada del ferro en època medieval i s’ha especialitzat en el patrimoni modernista i industrial.
