Europa premia un fotògraf de la natura de Terrassa

Un ocellet busca una gota de rosada i Pepe Badia captura el moment precís. No és casualitat, perquè aquest fotògraf de Terrassa inverteix hores i pensament en la concepció d’una obra. El miracle de l’instant ve precedit, a vegades, d’anys d’espera. Badia té càmera i té paciència, i molta passió. És seva la foto d’un saltamartí que acaba d’obtenir el primer premi del concurs anual de fotografia organitzat per l’Agència Europea del Medi Ambient (AEMA).

Un saltamartí

Un saltamartí sembla reposar en la branca prima d’una planta envoltat de minúscules detonacions de llum i entre fulles amb forma de cor. L’insecte és el protagonista de “Rei de cors”, una de les tres fotografies que Pepe Badia Marrero va enviar a l’Environment & Me (Medi Ambient i Jo) 2025, el concurs anual de fotografia organitzat per l’Agència Europea del Medi Ambient (AEMA). I no era precisament la imatge que aquest fotògraf terrassenc considerava la millor. “La vaig presentar pràcticament de farciment, de palla. No em convencia. Només em semblava correcta perquè en realitat perseguia una altra i no em va deixar content del tot. La que m’agradava era la d’una marieta”, comenta Badia. Doncs la que va enlluernar al jurat va ser la de la llagosta, fins al punt de concedir-li el prestigiós guardó.

Pepe Badia Marrero (53 anys) s’ha fet amb el primer premi en una de les tres categories temàtiques, la de color VERD (Natura i jo), entre centenars d’aspirants. L’explicació del jurat: “Entre fulles en forma de cor i llum daurada, una llagosta descansa en perfecte equilibri. En aquest moment tranquil a l’Anella Verda de Terrassa, la natura mostra la seva delicada bellesa”. Fa dos anys es va presentar al certamen europeu. Va quedar finalista.

 

 

Badia ha pres milers d’imatges en els seus 33 anys de dedicació com a aficionat a la fotografia natural, però reconeix que només unes 70 li han omplert del tot. Vivint a Terrassa, tenint l’Anella Verda a un pas, “no cal anar molt lluny per trobar espais o moments interessants; i això, sense comptar el parc natural”. La creació final es destil·la en un clic, però, sense ànim de semblar presumptuós, diu que darrere hi ha molta feina, molta espera: “Et pots tirar anys pensant una foto. N’he concebut moltes que encara no he aconseguit. La meva família és de Tenerife i amb 12 anys ja em cridaven l’atenció els llangardaixos. Van passar 20 anys fins que vaig poder captar-ne un a dues potes, com tenia pensat”.

No obstant això, la foto premiada no la tenia prevista. Buscava una altra, però la llagosta va aparèixer en aquell escenari on un parell de dies abans el fotògraf havia observat amb atenció unes plantes propícies que va agarrar amb cura amb unes pinces per evitar l’acció del vent. A vegades les preparacions duren diverses hores i inclouen la col·locació d’aigua amb sucre per cridar l’atenció dels animals. “Altres vegades és la pròpia planta la que esdevé el reclam”, diu Badia.

El món de la fotografia ofereix possibilitats infinites i la natura, encara més. “Al principi, els meus treballs eren més documentals, però a poc a poc vaig anar elaborant catàleg i intentava anar més enllà, realitzant composicions, per exemple de llum, més agradables”, explica. I sempre es pot anar més enllà: “A vegades m’ha omplert tant una foto que he pensat que no la podria superar, però sí que es pot”. Res millor que veure els materials d’altres fotògrafs, o fins i tot pel·lícules, per provocar la inspiració: “Últimament, m’ha obert la ment una sèrie d’aquarel·les d’un pintor de Terrassa”.

“Et pots tirar anys pensant una foto. N’he concebut moltes que encara no he aconseguit. La meva família és de Tenerife i amb 12 anys ja em cridaven l’atenció els llangardaixos. Van passar 20 anys fins que vaig poder captar-ne un a dues potes, com tenia pensat”

A Can Petit volia fotografiar núvols d’estornells. Corria l’hivern de fa set anys. Els va veure des de lluny, però van marxar abans que els pogués captar amb la càmera. Quan es retirava amb els seus fills, va veure un grup dels ocells posat en uns cables. Va asseure’s, va armar el trípode i va aconseguir la imatge, “Concert d’estornells”; ocells negres sobre cel ennuvolat, una foto que sembla processada en blanc i negre, però és en color, i sense processar, perquè Pepe Badia assegura que no processa els seus materials.

Aquella vespa la va “caçar” també prop de Can Petit, un matí de primavera. Va veure l’animal absorbir aigua, per escopir-la després, amb l’objectiu d’assecar el niu. Tant la va vigilar Badia, a un parell de pams, que sabia quan anava a escopir. S’han complert cinc anys d’aquell instant, de “Neteja del niu”.

L’any passat, en un matí hivernal, va capturar el moment esperat en quin un pit-roig bevia una gota de la rosada de la nit anterior. “Moltes fotos se t’escapen, però ja les has vist i només això produeix un moment d’estat pletòric”, conclou el fotògraf premiat.

La diversitat de 1.800 propostes

Als premis es van presentar 1.800 propostes de 36 països, la qual cosa reflecteix “una poderosa diversitat d’històries i perspectives mediambientals”, diu l’agència europea. “El concurs d’aquest any va registrar un nivell impressionant de participació de tot Europa, amb Espanya i Itàlia al capdavant, representant juntes gairebé un terç de totes les propostes”, afegeix l’AEMA, que va revelar els premiats el 25 de juliol. El concurs va convidar fotògrafs de tot Europa i dels països veïns associats “a compartir imatges que captessin la seva connexió personal amb el medi ambient, com experimenten, protegeixen o es veuen afectats per aquest en la seva vida”. A més del VERD guanyat per Badia, els altres dos apartats eren BLAU (L’aigua i Jo) i TARONJA (Vida quotidiana).