Si un d’aquests dimarts a la tarda del mes de maig o juny, cap allà a les 17.15 hores, passejant Rambla amunt o avall, hi veieu una gran cua de persones, que (im)pacientment esperen per poder entrar a LaFACT Cultural, tingueu molt clar que totes elles són unes afortunades. Que en uns minuts passaran una gran estona fent televisió. Es tracta de les més de 700 persones que ompliran l’Auditori Alfons Vallhonrat de Terrassa (previ formulari enviat i acceptat, clar) per ser públic de “Futuro imperfecto”, el nou programa de televisió que l’humorista i presentador Andreu Buenafuente ha estrenat recentment de forma d’èxit a La 1 els dijous a la nit, després de “La Revuelta”.
Perquè l’experiència de formar part del públic d’aquest nou programa d’El Terrat, com en la majoria que la famosa productora catalana té acostumat al públic, parteix d’una base ben senzilla, que s’allunya dels grans formats televisius que requereixen moltes interrupcions en el procés de gravació i que veritablement en moltes vegades es fa pesat per a la gent convocada a omplir les grades: anar a “Futuro imperfecto” és com anar al millor dels teatres. No només perquè es gravi en un d’ells. Si no perquè el públic, la grandíssima majoria egarenc, rodejat d’amics i familiars, gaudeix d’una gravació en fals directe i concentrada en poc més d’una hora i quinze minuts, com si d’un divertit monòleg o d’una representació teatral es tractés. I tot plegat, ben a prop de casa, sense grans desplaçaments. De primeríssim nivell. De Terrassa, directe al “prime time” de TVE.
Així, un cop superada la cua inicial i recollides les entrades enumerades que situen a tots els espectadors a les seves respectives butaques, l’experiència arrenca amb un sensacional Oli. L’animador i responsable de públic de la majoria dels programes d’entreteniment de la productora de El Terrat amenitza els primers minuts abans que comenci el “show” amb tot d’acudits i anècdotes que desperten les primeres rialles i aplaudiments i que serveixen al públic per sentir-se ja des d’un principi alliberat i deixar-se anar amb tot allò que vindrà.
La gran quantitat de càmeres, focus, professionals i tècnics que voletegen perfectament sincronitzats un cop el públic ha omplert les seves localitats avisen que quelcom important està a punt de passar un cop l’Oli es retira. I així és. El cantant rubinenc i músic multiinstrumentista Sergi Estella, que hi participa a tall de la clàssica banda que sempre ha acompanyat a Buenafuente en els seus “shows” televisius, és l’encarregat d’escalfar encara més un ambient desitjós de riure i passar-s’ho bé amb un miniconcert de dos temes en català que son l’avantsala del gran protagonista: l’Andreu Buenafuente. L’auditori cau en una allau d’aplaudiments i crits quan apareix dalt l’escenari i l’Andreu fa les seves primeres reflexions. Sempre en clau humorístiques. Sempre en pro de la comèdia. I, segurament, ara potser més àcides i oportunes. O així de molt bé sonen quan es fan des d’una cadena pública.
Eurovisió, Donald Trump, el rei emèrit, Frank de la Jungla... Fins i tot, clar, el FC Barcelona. Evidentment. Tot i l’èxit de la campanya de l’equip i sent un presentador un reconegut aficionat culer. Tots reben i de la forma més subtil, divertida i precisa amb la realitat. Perquè ell té aquesta connexió més que guanyada i assegurada amb el públic, sempre entregat a les seves ocurrències. A les seves experiències.
Micròfon en mà i completament sol durant la gran majoria de l’espectacle, únicament amb el suport una pantalla d’enormes dimensions al darrere, l’Andreu Buenafuente fa un repàs dels temes i notícies més importants dels darrers dies amb aquella capacitat que ell i només ell i el seu equip de guionistes són capaços de fer. I el públic de Terrassa també ho sap i així ho sent.
Únicament interromput per la secció d’una Tamara García Romero cada cop més impressible, d’un David Martos (el jove codirector de l’espai) que complementa perfectament el presentador, de l’enèsima gran intervenció de Raúl Cimas, que provoca segurament els moments més bojos del programa, i d’un Carles Tamayo capaç de descol·locar a tot i a tots, Buenafuente es marca i brinda a tots els assistents (i als milers d’espectadors que el veuran a la televisió) d’uns altres grans moments de comèdia. Però abans per als allà convocats. En primícia, en veritat, i amb la força que té viure un “show” d’aquests en directe, rodejat de públic i amb els artistes a pocs metres de distància.
A les 20.05 hores la gravació del programa ha finalitzat, l’Andreu i el seu equip s’han marcat una altra gran entrega i el públic, encantat i excitat, abandona LaFACT Cultural després d’haver contribuït a una tarda (nit) de bona televisió i de qualitat feta des de Terrassa.
