Terrassa podria experimentar un creixement demogràfic significatiu durant les pròximes dues dècades, segons les darreres projeccions publicades per l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat). En l’escenari més optimista —que contempla una elevada persistència dels fluxos migratoris i un augment substancial de la fecunditat—, que no positiu, la població terrassenca arribaria als 270.778 habitants l’any 2044, el que representaria un increment del 18,61% respecte a la població actual. Amb tot, l’escenari mitjà, considerat el més probable segons l’evolució recent de les dades, estima una població de 253.377 habitants per a aquell mateix any, un augment del 10,98% respecte del 2024.
La fita dels 250.000
Aquestes projeccions situen la fita dels 250.000 habitants entre els anys 2032 i 2040, segons la variant demogràfica considerada. Malgrat això, fonts municipals assenyalen que si es manté el ritme actual —amb un augment de 5.068 persones només el darrer any— la xifra podria assolir-se ja el 2030. El sociòleg Salvador Cardús, però, adverteix que cal llegir aquestes previsions amb cautela: “Les projeccions es prenen erròniament com el que acabarà passant. Es basen en la premissa que res canviarà, i això és mínimament probable”.
Tot i que les projeccions a escala catalana indiquen una dinàmica marcada per la migració —amb el 97% dels municipis augmentant població per aquesta via fins al 2034, i només un 9% amb creixement natural positiu—, el cas de Terrassa presenta una lleugera excepció. Segons l’escenari mitjà de l’Idescat, la ciutat experimentaria un creixement natural de 161 persones fins al 2034, una dada que, tot i ser modesta, contrasta amb la tònica general. Tanmateix, la realitat actual matisa aquest optimisme: el 2024 va registrar la xifra més baixa de naixements a Terrassa des que hi ha registres, amb només 1.682 nadons. Aquesta dada, malgrat tot, suposa una estabilització respecte al fort descens observat des del 2020. Per al sociòleg Salvador Cardús, la recuperació de la natalitat hauria de ser una prioritat de país: “Les polítiques de natalitat són necessàries. Ampliar els permisos de paternitat és un pas, però insuficient. Calen incentius com els de França o Dinamarca, on es dona suport real a les famílies”.
Amb un creixement natural pràcticament estancat, el motor demogràfic de Terrassa durant la dècada vinent serà, gairebé exclusivament, la migració. Segons les projeccions de l’Idescat, només entre 2024 i 2028 la ciutat guanyaria 11.675 nous habitants provinents de moviments migratoris, una xifra que explica la pràctica totalitat del creixement previst per aquests anys. A mesura que s’avanci en el temps, però, aquest impuls migratori perdria força: entre 2039 i 2043 s’estima que només aportarà 4.348 nous residents.
Aquesta tendència apunta a una desacceleració del creixement i posa en qüestió la sostenibilitat a llarg termini d’un model basat principalment en la migració. Cardús matisa que no tota la nova població provindrà de l’estranger: “Els preus de l’habitatge a Terrassa encara són relativament assequibles, fet que atrau ciutadans d’altres municipis de l’àrea metropolitana. Zones com la fàbrica AEG o Can Roca no seran ocupades per gent de Terrassa ni per immigrants, sinó per persones vingudes de fora, però del mateix país”. A parer seu, un creixement més vegetatiu garantiria un major arrelament i cohesió social.
- Residencia Can Telar Sector de la AEG i nous pisos
- Alberto Tallón
20.000 de +80 anys
L’envelliment de la població és una realitat que ja es deixa entreveure avui, però que les projeccions de l’Idescat per a l’any 2044 confirmen amb contundència per al cas de Terrassa. Segons les dades, en dues dècades viuran a la ciutat 20.646 persones de més de 80 anys, gairebé el doble que en l’actualitat (11.695), cosa que suposa un increment del 76,5%. Aquest augment no només tindrà implicacions en l’àmbit sanitari i social, sinó que també alterarà profundament l’equilibri generacional. Mentre els més grans augmentaran, els més joves disminuiran: els menors de 20 anys passaran dels 48.160 actuals als 42.849, una caiguda superior a l’11%. Aquest canvi d’escenari revela una piràmide poblacional invertida que afectarà l’estructura de la ciutat.
De fet, el gruix poblacional es desplaçarà: els actuals habitants d’entre 45 i 49 anys, el grup més nombrós avui (20.510), esdevindran el 2044 la franja més poblada, la dels 65 a 69 anys, amb 18.301 persones. Mentrestant, la mateixa franja d’edat que avui lidera, caurà fins als 16.807 individus. Aquesta transformació planteja reptes ineludibles per a la planificació urbana i els serveis públics.
Efecte crida al Vallès Occidental
Terrassa és la ciutat catalana amb un creixement demogràfic projectat més alt entre les grans urbs del país, amb un augment de fins al 18% en l’escenari més optimista. Sabadell segueix una tendència similar, fet que confirma l’atractiu residencial creixent del Vallès. En canvi, ciutats com Barcelona, l’Hospitalet o Badalona preveuen increments molt més moderats, inferiors al 6%. Les dades apunten a una redistribució de la població dins de l’àrea metropolitana, amb el Vallès com a nou pol d’expansió.
Salvador Cardús: “270.000 habitants serien inassumibles”
Davant les projeccions que situen Terrassa amb 270.000 habitants l’any 2044 i amb la fita dels 250.000 a tocar abans del 2030, el sociòleg terrassenc Salvador Cardús llança una advertència clara: “T’has de plantejar si vols que la ciutat creixi i fins a quin punt. Fins ara a Terrassa hi ha sòl disponible, però arribarà un punt que això col·lapsarà”. Per a ell, no es tracta només de quantificar el creixement, sinó d’avaluar-ne la capacitat real: “On construirem habitatges per a 270.000 persones sense posar en perill zones verdes o protegides? És inassumible. S’hauria d’estudiar què podem assumir, no només què podem preveure”.
Més enllà de l’habitatge
Més enllà del debat urbanístic, Cardús focalitza en les conseqüències socials i polítiques del creixement accelerat. “Amb un augment demogràfic tan ràpid, és previsible que creixin els partits que es nodreixen del malestar. I això, francament, em sembla molt perillós”, adverteix. El sociòleg assenyala que ja hi ha districtes on el vot a l’extrema dreta és sorprenent, i adverteix que si Terrassa guanya 15.000 habitants en pocs anys, “podríem acabar tenint el doble o el triple de regidors d’extrema dreta a l’Ajuntament. I posar-hi remei després serà molt complicat”.
Cardús també qüestiona si el teixit econòmic de la ciutat pot absorbir aquest increment poblacional. “Hi haurà feina per a tothom? Jo soc escèptic. No veig clar que el creixement econòmic i industrial vagi al mateix ritme que el demogràfic”. I afegeix: “Igual que amb el turisme, cal posar límits. No podem ser receptors impotents”.
Però la seva anàlisi va més enllà: alerta que la planificació urbanística s’ha de fer tenint en compte també els nous models de vida. “Hi ha joves que no poden marxar de casa, però viatgen a l’estiu. Ja no veuen l’habitatge com una prioritat”. A això s’hi afegeixen els efectes de les separacions, que dupliquen la necessitat d’habitatge i agreugen l’empobriment familiar. “Estem intentant entendre una realitat nova amb ulleres antigues. I això ens impedeix veure què està passant realment”.
