El sexe BDSM busca activament la transgressió amb el règim heterosexual, des dels seus inicis”. I d’aquesta manera, es converteix en un desig dissident.
De fet, al llarg de la història s’ha confeccionat un llarg catàleg de desitjos i pràctiques sexuals dissidents, que Anneke Necro (Barcelona, 1987) ha investigat. El resultat és “Deseo disidente. Las políticas del placer” (editat per Levanta Fuego), que es presenta aquest dissabte a la llibreria Synusia (12 hores).
“He escrit el llibre des del punt de vista de la persecució del desig. En un moment donat, hi ha la creació d’un suposat ordre natural de les coses. I tot desig que se li enfronta, queda fora d’allò natural. Per tant, es construeix l’alteritat”, explica Anneke Necro.
A banda d’exemples històrics, en parla de dos de ben actuals: el BDSM i el porno. “Hi ha moltes formes de dissidència del desig. De vegades, no són grans actes, sinó petites coses que transgredeixen el suposat ordre natural. Com el BDSM”, explica.
El BDSM és la subcultura que agrupa pràctiques i aficions sexuals com el bondage, la disciplina, la dominació, la submissió i el sadomasoquisme.
“El BDSM busca activament aquesta transgressió amb el règim heterosexual. Pretén performar, perquè tot és una representació de pràctiques ja consensuades”.
I en segon lloc, apunta al treball sexual en el món de la pornografia com una gran font de dissidència. De fet, Anneke Necro va fer de model BDSM fins a aconseguir dedicar-se per complet al cinema pornogràfic davant i darrere de la càmera (és actriu i alhora directora), des d’on s’ha dedicat a divulgar la filosofia del porno amb una criteris no masclistes.
Porno feminista
Llavors, Necro fa porno feminista? “Jo soc feminista. Però no sé si el meu porno ho és. Ni tampoc si és ètic. Crec que són etiquetes, més aviat per màrqueting. O sigui, si una persona té contradiccions per veure porno en el que es conculquen els drets sexuals, doncs opten per aquest tipus de productes”. Però que no sempre cal seguir l’etiqueta, per fer-ho amb consciència.
I quins són els criteris que ella empra, per no fer un porno masclista? “Els criteris que jo segueixo són incloure molta fantasia, que es vegi que és mentida, tot fent servir un llenguatge cinematogràfic... Vull que es vegi que no és real. De fet, tot el porno que ha sortit ara fent veure que és casolà... No ho és! Evidentment estan a un set de rodatge. Però així busquen la proximitat amb l’espectador”.
Mirar molt porno limita la imaginació?
En els darrers temps, una crítica que s’ha llançat al porno és que el seu consum excessiu genera una pèrdua de la capacitat d’imaginació. Anneke Necro respon contundent: “Faríem aquesta símil si fos cinema fantàstic? Diríem que veure molt de cinema fantàstic interfereix la teva imaginació? Jo crec que no. El que sí que defenso és nosaltres mateixes incloem més fantasia en la nostra quotidianitat, ja sigui al llit, en com vestim, en qualsevol àmbit...”. I afegeix: “De vegades, també em pregunten si el porno afavoreix les agressions sexuals. No soc criminòloga”.
