Març Llinàs (Palma, 1994) és membre de la nova fornada d’humoristes en català, com l’Ana Polo, Raquel Hervàs, Joel Díaz... Fa 13 anys que va venir des de Mallorca, a estudiar al Principat... I ja hi ha quedat.
A Terrassa t’hem vist al Festival Límbic (2022) i en un acte del 28-J (2024)... Què et sembla la ciutat postindustrial vallesana? Imagina’t que quan vivia a Mallorca, em pensava que Terrassa era un barri de Barcelona. No tenia ni idea! Però ara hi he estat moltes vegades, he vingut a concerts i tot. Hi he actuat, si fa no fa, tres vegades. Però aquest de la Tafanera és el primer “bolo” que faig a Terrassa que serà més en un format “stand-up”. El típic: Un bar, diversos còmics...
Però potser el públic també estarem bevent cervesa o fent sorollets... Et molesta? Quina relació tens amb el públic? El públic és el motiu de tot plegat, el destinatari. Així que sempre és d’agraïment, per haver vingut.
A Terrassa ha costat que apareguessin nits de comèdia, mentre que sembla que Barcelona sigui plena de bars que programen monòlegs... Hi ha bastant iniciativa fora de Barcelona, però no és tan senzill, perquè la comèdia no només necessita uns còmics que en facin, sinó un públic que la vulgui escoltar, que sàpiga els codis, que li agradi... A veure, és molt intuïtiu: si la gent riu, li ha fet gràcia. No té més misteri que això. Però si no estàs tan avesat, potser no hi aniries. En tot cas, jo cada any faig gairebé el mateix nombre de bolos a Barcelona que arreu de Catalunya.
Deies que sovint coincidiu diferents humoristes en el mateix “bolo”. Hi ha masculinitats en el circuit que no comparteixis? O en general és una zona de seguretat? Hi ha perfils de tot. Però com a tot arreu, hi ha més perfil d’homes humoristes. Passa a la comèdia, però també a qualsevol sector professional. Però com a mínim, hi ha veus diverses. I també dins dels homes, hi ha diferents masculinitats, estils, ideologies... I és saludable.
El fet que siguis un home trans, per tu, ha estat motiu de discriminació a l’hora d’accedir als escenaris? O al contrari, t’ha donat una identitat davant el públic? L’he viscut amb bastant neutralitat, tot i que òbviament és el meu punt de partida. Com també el fet de ser mallorquí o ser guionista. Però no és una gran diferència. Els còmics fem acudits. Si funcionen, súper. I si no, malament. Es tracta d’això. D’agradar-te a tu i al públic.
D’on extreus el material pels teus acudits? De la quotidianitat. Mirar-me la vida amb un filtre de comèdia. Parlo bastant del dia a dia.
I de l’actualitat de Catalunya? Pot ser que després de la bogeria del 15-M i del Procés, s’hagi tornat previsible o avorrida? L’època del Procés no em dedicava a l’humor. Així que no ho sé. Però ara fent feina a l’“Està passant” (a TV3), hi ha dies que tenim una actualitat avorridíssima, que ens hem de treure les castanyes del foc per fer coses amb contingut... Però bé, no em molesta.
Treballes a TV3: Es pot viure de ser humorista? Jo ho faig! Costa aconseguir-ho, però arriba un moment que sí. L’altra pregunta és si hi ha gent que pot veure només de l’“stand-up”, fent gires de monòlegs... Potser a Madrid. Però aquí a Catalunya diria que no.
A “Està passant” us van posar una denúncia per l’acudit de la Virgen del Rocío. Abogados Cristianos sempre està disposat a denunciar qualsevol cosa!
Una bona denúncia sempre dona prestigi! Home, no sé... Sí que fa gràcia. Però al final, penso: coi...
La gran pregunta: On són els límits de l’humor? Jo crec que els límits de l’humor crec que són un acord social, igual que els semàfors. De vegades te’ls pots passar i no passa res. I d’altres, te’ls passes i t’atropellen. Són una manera d’ordenar-nos com a societat. I no sempre són els mateixos a cada lloc. Amb u públic majoritari, no pots fer segons quines bromes. I en un públic de nínxol i minoritari, doncs potser sí. En un “stand-up” a un bar pots fer bromes que a l’“Està passant” no pots, perquè és un humor més blanc i generalista. Hi ha de tot.
Els humoristes vau aconseguir fer un programa com el “Zona Franca”, però finalment TV3 el va cancel·lar... No es va defensar prou, de les ingerències? Sí, podria ser. Era una programa molt atrevit, que no estava dissenyat per acontentar tothom. Però potser després no ho van veure tan clar.
En canvi, Buenafuente, Broncano i Giró sí que funcionen... No són tan crus. Marc Giró sí que és més “late”, però “La revuelta” és supergeneralista, per a després del telediari. Seria més proper a l’“Està passant”: les bromes són més blanques, tot i tenir moments de mala gent o tenir un to de vegades més pillo. Tothom ho pot tolerar. Pot agradar més o menys. Però ofendre, no crec.
Mai has fet alguna cagada, en un monòleg? Algun acudit del que et penedeixes? Per sort no. Tot el que dic està guionitzat, provat en altres llocs... De polèmic o de ficar la pota, no. Ara be: Em podria passar perfectament. I tampoc no passaria res! El que mola del directe en “stand-up” és que no queda gravat. És un acord entre públic i humorista. La gent és més permissiva. A algú se li escapa alguna cosa que no tocava, i allà mateix es contextualitza.
Per cert, el públic t’entén en català de Mallorca? O has de modular la teva parla? Alguna paraula sí que l’he hagut de canviar, perquè no s’entén i entorpeix l’acudit. Però en general parlo igual que sempre.
