Nou disc de Litus (Terrassa, 1980) i nou estil musical: Un disc cantat a xiuxiueig i sense alçar la veu.
Quan se t’acut fer aquest disc de cançons d’amor? Ja fa uns quants anys, quan encara fèiem “Late Motiv”, en una festa de final de temporada, Andreu Buenafuente em va dir: “Tu tens un disc de versions, t’estàs esperant”. I jo vaig pensar que es referia a La Banda de Late Motiv, que estàvem en marxa en aquell moment. Però em diu: “No, no. Tu. El tens dins”.
Però eren versions diferents a les quals estàveu fent llavors... Sí. Va suggerir que fos cantat com xiuxiuejant els cavalls. O sigui, no com al programa “Late Motiv”, que era un estil rock, amb molta potència de veu... Són cançons d’amor, que intentem xiuxiuejar. Aquí el punt fort no és la potència de la veu, sinó que expliquis una història. Que expliquis una cançó.
I és l’Andreu Buenafuente qui ha triat les seves “prefes”? Efectivament, l’Andreu té més poder en la tria de les cançons. I és el coproductor del disc. I tot i que no canta, ell mateix va dir que volia ser present en la gravació de veus. Va estar dirigint una mica. Andreu té quelcom de músic. És molt instintiu.
I quines n’heu triat? Són cançons que ens agraden molt, de la història de la música popular. El disc l’hem anat fent molt a poc a poc. Com un “divertimento”, una reunió d’amics. La gravació va ser fa un any i va ser molt bonica.
Cantes tu tot sol? Tant en Pablo Novoa com Oest de Franc són coproductors i també músics del disc. En veu, només canto jo. Però els tres som instrumentistes en el disc. Hem intentat que tothom fes una mica de tot, en aquest projecte. I també han participat Pere Foved (batería i percussió), Marçal Ayats (violoncel), Mariona Castillo (veus) i Jofre Bardagí i Joan Tena (veu a ‘Handle with care’).
Oest de Franc que és terrassenc? Sí. I ha estat treballant amb mi en els darrers discos. Volia que ara també hi fos. Oest és el color del moment vital en què estic.
I com us ha sortit, aquest disc “xiuxiuejat” que deies abans? Doncs com una cançó despullada, amb una producció molt austera. Una mica com Damien Rais: deixa pistes... Són temes molt sentits, molt autèntics, sense focs d’artifici.
Quin criteri heu seguit per triar les cançons per fer versions? Volíem ser equitatius. Tant geogràficament (Europa, Amèrica Llatina, Catalunya...), com en altres criteris de representació. Tota manera, també ha funcionat l’instint, allò que sents en aquell moment.
Destaca’ns una cançó, si us plau. Doncs “Eres tu” em va sorprendre molt. A veure, sempre m’ha agradat. Però clar, és molt eurovisiva, és el record al que l’associes. Ara bé: el resultat mola. Em recorda a un tema que cantés Paul McCartney.
I de catalans? Hem cantat “Amor particular”, de Lluís Llach. I estic molt content, mai no l’havia fet. I de Joan Manel Serrat fem una aposta per un tema poc conegut, “La primera”, que a la gent li està agradant.
Alguna més comercial? Doncs fem “I Just Called To Say I Love You”, d’ Stevie Wonder, que és de les més comercials. Una cançó que sona molt dels anys vuitanta. La nostra versió és propera als Beatles. I he de dir que és una cançó que, amb el temps, s’ha revaloritzat.
El títol del disc es diu Vol 1. Hi haurà un Vol 2? Té un punt de “catxondeo”, de l’Andreu. Però, vaja, crec que sí, que en farem quelcom més.
La portada és molt maca! És un dibuix del mateix Andreu.
Doncs Buenafuente precisament havia de fer una exposició dels seus quadres a LaFACT, però s’ha ajornat... Entre una cosa i l’altra, s’ha fet el rei de LaFACT, amb el seu nou programa “Futuro imperfecto”.
Ja l’has anat a veure, de públic? I tant! Vaig anar al programa pilot. És al·lucinant com ha deixat l’espai. I llavors, el dia 1 de juliol hi anirem a actuar.
Què esperes del concert de dissabte? Serà molt bonic! Tant de bo baixi a Barcelona el públic de Terrassa!
I després? Donarà per una gira de concerts. Serà curteta, de 10 concerts. Però hi haurà recorregut. I també esperem fer una altra gira a la tardor.
