Unes deïtats paganes han visitat el cantautor i compositor terrassenc perquè ell les va convocar en el seu moment, treballant, com gairebé sempre. Litus és el director musical i compositor de “Las 9 musas”, l’obra que tanca aquesta setmana el programa del prestigiós Festival Internacional de Teatro Clásico de Mérida.
Es troba lluny de ser un demiürg, pobre mortal, però sí que s’acosta a la categoria de proverbial la seva capacitat d’estar en molts llocs en poc temps, cervell efervescent, músic de mil mans, sense aspiracions d’harmonitzar l’univers. Per això sap que les muses de la inspiració no arriben perquè sí, viatjant pels cels de l’atzar. “Sé que és un tòpic, però arriben si t’enxampen treballant. Enguany m’han visitat molt, però cal convocar-les”, reflexiona Litus. En la fitxa de “Las 9 musas”, l’obra que tanca la 72a edició del Festival Internacional de Teatro Clásico de Mérida, consta Litus Ruiz. El cantautor i compositor terrassenc és el director musical, i el coautor del repertori, d’aquesta producció ambiciosa que es representa al teatre romà de la capital d’Extremadura entre aquest dimecres, 26 d'agost, i diumenge vinent.
Junts, molt millor
Aquest dilluns passat al vespre es va procedir al muntatge de l’estructura escènica d’aquesta creació de Xènia Reguant, Ricard Reguant i Ferran González, amb un elenc format per Angy Fernández, Carmen Conesa, Nerea Rodríguez, Míriam Queba, Clara Alvarado, Noemí Gallego, María Pascual, Erika Bleda i Andrea Guasch. La connexió de Litus amb Xènia Reguant i Ferran González ha estat clau per al projecte. “Fa 10 anys que treballo amb el Ferran. Hem comprovat que junts som molt millors que per separat. No generem una suma sinó multiplicacions. Ell sap més que jo de teatre. Jo sé de música”, afirma el músic terrassenc.
Entre tots dos han preparat el repertori d’una obra dirigida per Xènia i Ricard Reguant. “Els tres, la Xènia, el Ferran i jo, ens hem anat creuant als darrers anys i hem consolidat una forta amistat. Ens entenem molt bé”. Fa un any, la directora i dramaturga va trucar el Litus per fer-lo una proposta: havia rebut l’oferiment de tancar el festival de Mèrida amb “Las 9 musas”, un musical modern d’arrel clàssic, com correspon al marc, i havia pensat en ell per a l’apartat musical. L’artista terrassenc no es va pensar gaire la resposta. Sí, per descomptat: “Em va fer una il·lusió tremenda. Tenir una creació pròpia a Mèrida és un honor”. La ciutat i el teatre l'han commogut: “És una meravella entrar en un recinte així, amb capacitat per a 3.500 persones, sabent que s’omple”
“Les muses m’han visitat molt enguany, però cal convocar-les”, reflexiona el compositor
Apassionat del directe, a Litus li ha costat fer-se a la idea de veure l’obra des de la barrera. El gruix del seu treball, de composició i assajos, s’ha desenvolupat en les últimes setmanes i, encara que sempre hi haurà necessitat d’ajustos, ell no puja a l’escenari aquest cop. “Sempre faig broma amb la qüestió: ‘quan pujo jo?’. I sempre em responen: ‘Ara no puges’. Em sento rar, però entenc que aquesta és una obra feminista i que l’han de fer dones. I ja està”. Cada musa té la seva cançó en un repertori per al qual Litus ha estudiat a fons la mitologia grega: “Vaig arribar a fer-me un mapa per tenir clar qui era qui”. Euterpe cantarà una balada suau.
- Litus, al teatre romà de la capital d`Extremadura
“L’obra és un musical amb 12 cançons i un dels principals atractius per a mi era radicava en el fet que la música i el text eren originals. La part històrica i mítica estan molt vinculades a la modernitat i aquesta relació es trasllada a la música”, afegeix el compositor. La directora tenia molt clares les directrius; si més no, algunes: el repertori havia d’incloure gèneres com el k-pop (música pop urbana autòctona de Corea del Sud) i el trap per incentivar el públic jove, però en el magí del Litus bull el brou d’altres músiques que també, per descomptat, tenen presència en el programa: “Hi ha soul, gòspel, una mica de rhythm & blues... S’hi donen moltes connexions i aquest treball ha incrementat el meu interès per analitzar la música moderna. El repertori el formen diversos estils, però sempre amb el pòsit de gèneres com el gòspel i el rhythm & blues. El resultat és producte d’una feina conjunta amb la Xènia el Ferran”. La banda musical que toca en directe durant l'obra també la integren només dones: Madeline Espinosa a la percussió i la bateria, Laura Solla a la guitarra, Claudia Pereira al baix i Erika López als teclats.
Contemporani
Aquesta és la sinopsi de l’espectacle. Les nou Muses irrompen en escena per fer esclatar l’Olimp, i així reparar un error històric. Elles van alliberar la humanitat del domini dels déus lliurant-los el logos, la raó. Aquesta revolució prometia llibertat, però va acabar creant un món deshumanitzat, governat pels diners, la tecnologia i el poder sense ànima. “Ara tornen amb un objectiu clar: esmenar el desastre. En un musical explosiu i contemporani, de música pop actual, ‘beats’ electrònics i actitud irreverent, les Muses revisiten el passat, desmunten els mites que elles mateixes van construir i confronten el present per imaginar un futur diferent”, com explica l’organització del festival.
Litus ha treballat braç a braç amb Ferran González en la creació musical
A través de l’humor, la ironia i números musicals, viatgen de l’Olimp a la història, del mite a l’avui, “entenent que no es tracta d’eliminar la raó, sinó de reconciliar-la amb l’art, el cos, l’emoció i la igualtat”. L’obra es presenta com un musical modern, feminista i polític “que utilitza el mite clàssic per parlar de l’ara i llançar un missatge urgent: només l’art pot tornar a equilibrar el món i obrir un futur que no ens devori”. Tot plegat es representa amb una banda en directe reunida pel músic egarenc i amb coreografia de Mayte Marcos, col·laboradora habitual de Shakira. Les muses han estat convocades a partir d’aquest dimecres a Mèrida, per un terrassenc.
