Contrastem amb Toni Marañón, membre de l’associació de sales de ball de Catalunya, l’estat de salut de l’oci nocturn a Terrassa. I immediatament assegura: “Ara estem de vaques magres”.
I és que Marañón recorda que els anys vuitanta existien a Terrassa fins a 18 discoteques. “Era un centre d’oci fantàstic, amb música de tots els gustos, i això la gent ho agraïa”.
I afegeix que, a més a més, l’oci nocturn existia abans (i haurà d’existir) per tothom. “Quan em refereixo a oci no parlo d’oci juvenil, parlo d’oci per tothom. O sigui, n’hi ha de juvenil, però la gent de 40, 60 o 70 anys també té dret a l’oci nocturn”, reivindica.
“La gent marxa a Barcelona”
Però al seu parer, avui a terrassa queden poques sales de festa i discoteques. “A Terrassa hi ha una mancança. A Sabadell directament no hi ha res. I és clar, la gent marxa a Barcelona. Què han de fer, si no?”, es resigna Marañón.
Malgrat això, creu que Terrassa “és una ciutat tranquil·la” com per tenir bons bars de festa. Ara bé, “avui en dia muntar una sala implica molts requeriments administratius, sobre soroll permès, seguretat...”, explica.
“No tenim problemes de soroll”
Tot i això, matisa que ells no han tingut cap problema de sorolls nocturns. “I això és perquè hem posat mesures perquè no passi, especialment els dies amb previsió de més aforament. Ens portem molt bé amb el veïnat i mai hem volgut molestar. Al contrari, volíem estar aquí per molts anys”, assegura.
Ara bé, les molèsties veïnals (o la possibilitat que es generin) són clarament un dels elements que fan que l’administració pública prefereixi donar llicències de bar als afores de la ciutat.
“Però entre anar a un polígon industrial o anar caminant a una sala de ball al centre, jo prefereixo anar-hi caminant”, remata.
