L’obra guanyadora de la tercera edició del premi de teatre Àngels Poch que atorga Òmnium Terrassa ja s’ha estrenat a Castellar del Vallès, amb tres representacions, amb les entrades exhaurides les entrades en cada passi, i una de pendent. Escrita pel periodista i escriptor terrassenc Jordi Torrents, “Prefereixo que m’ho expliquis”, una història entre el drama i el terror, arribarà a l’Espai Escenari del Teatre Principal el pròxim 22 de juny. És una coproducció entre la companyia sabadellenca Tres Homes Grossos i l’espai cultural L’Alcavot de Castellar del Vallès.
Aquesta història, que transita entre el drama i el terror, la protagonitzen Dolors Ruiz i Jordi Cantó, i la dirigeix Gabi Ruiz. “Prefereixo que m’ho expliquis” és una obra intensa, crua i captivadora, cosa que ha suposat un gran esforç d’interpretació a Cantó i Ruiz, per transportar a escena la història d’una parella que descobreix, després de més de vint anys de convivència, els secrets amagats que han condicionat la seva vida. Els esdeveniments que provoca aquest descobriment són inesperats, sorprenents i, potser, per a tots dos, alliberadors.
Els protagonistes de l’obra no tenen nom, són Ell i Ella, i formen una parella que viu en un pis enmig d’una gran ciutat. Ella veu un assassinat des de la finestra que li desperta records del passat vinculats a una excitació a través de la mort i la sang. A partir d’aquí es desferma una tempesta d’emocions i sorgeix un diàleg intens sobre quins poden ser els límits que una persona pot travessar o no i sobre l’amor, el desig, la soledat i els abusos.
Primera incursió
Aquesta obra és la primera incursió de Torrents en el teatre, després de publicar tres novel·les amb anterioritat. Un curs de dos anys de dramatúrgia organitzat per Amics de les Arts de Terrassa va ser l’espurna perquè l’escriptor egarenc es decidís a presentar la seva primera obra al Premi Àngels Poch de Teatre d’Òmnium Cultural Terrassa, l’any 2023.
Com explica el mateix Torrents, aquesta obra segueix la tradició del teatre alternatiu i beu d’autors i autores com Sarah Kane, Harold Pinter, Paco Bezerra o Josep Maria Miró, noms que s’han convertit en els seus referents del gènere.
“Tenia ganes de canviar de registre i d’aprendre com s’escrivia a teatre, i això va ser com una mica un exercici de curs, que va ser el que vaig presentar després al concurs”, explica Torrents. L’autor de “Prefereixo que m’ho expliquis” assenyala també que “vaig intentar fer un exercici com molt simple, en què hi hagués dos personatges i va ser intencional, perquè volia que tingués molt pes el diàleg entre ells dos, i donar força a aquest diàleg. També hi ha un estil d’autors que m’agraden molt, que es basen molt en obres que se centren només en dos actors, amb molt poca producció, amb una escenografia molt simple, i en aquest cas també coincideix”.
Sobre triar el terror com a gènere, que no és molt habitual en el món del teatre, Torrents assegura que “en el món del teatre abunda més la comèdia o el drama, i aquí he intentat anar una mica més enllà i tractar una mica més el que seria més pròxim al tema del gènere. No arriba a ser ben bé terror, però té uns punts, que això potser està més vinculat amb el món del cinema, però que en el món del teatre s’ha experimentat poc”. El professor del curs, Marcel Clement, és molt partidari d’aquest gènere, li va servir “una mica d’inspiració”.
Jordi Torrents, que fins ara no havia escrit teatre, opina que “una de les gràcies que té el teatre és la concisió. Amb molt menys has de dir el mateix que pots explicar amb una novel·la”.
