Publicitat
Cultura i Espectacles

“Ser músic era màgic”

Frederic Obradors és un músic invident que cada matí regala melodies de jazz-rock a la muntanyeta de Vallparadís.

En Frederic Obradors, tocant el saxofon a la muntanyeta de Vallparadís / Nebridi Aróztegui

“Als anys setanta, tots els que volíem aprendre a tocar rock érem autodidactes.” La música ha estat la fidel acompanyant de Frederic Obradors Cruz, conegut pels amics com Freddy, durant tota la seva vida. Pianista, professor de música, cambrer, venedor d’una botiga d’instruments… En Frederic ha passat per moltes professions. Ara ja s’ha jubilat de totes elles, menys de la seva passió: seguir tocant. Va aprendre a tocar el saxo de manera autodidacta al parc de la muntanyeta, a Vallparadís, i des de llavors cada dia el toca de 9 a 10 hores, regalant les seves melodies a tothom qui és a prop.

Amb un repertori de més de 500 cançons, entre elles temes dels Beatles, Frank Sinatra, estàndards de jazz, boleros, en Frederic declara que els Beatles han estat una gran influència per a la seva trajectòria personal i musical: “Se’ns va encendre un llum molt gran dins de l’obscuritat en què estàvem vivint. Encara no els hem agraït prou el favor que ens van fer. Han estat una influència brutal”. Altres referències per al músic van ser els grups de rock Deep Purple, Led Zeppelin i Yes.

Des del seu bressol, la música l’ha guiat. Quan era petit va començar a tocar el piano per voluntat del seu pare, que sempre havia volgut aprendre’n. Com a fill de la postguerra, en Frederic va aprendre a sobreviure en una ciutat desconeguda, quan es va traslladar d’un poble de prop de Manresa a Terrassa, per estudiar al Liceu de Barcelona. Allà va conèixer la naturalesa de la música clàssica, però va descobrir tot un nou món amb els inicis del rock i la música moderna. “Amb el descobriment del jazz-rock, la música em va representar.” La potència del rock l’havia captivat, i la combinació amb la improvisació que permet el jazz el va enamorar.

Des de llavors, va formar part de diferents grups de música: des dels seus orígens amb el grup amateur Axioma, passant per Mammut, on va tocar un estiu a Eivissa, Huapachá Combo, el llegendari grup de salsa Pernil Latino, Órbita Latina i tants d’altres. A partir de la dècada dels noranta es va iniciar al teatre musical amb l’actriu i cantant Ester Formosa a “La Canyí”, i junts van fer una gira on van recórrer teatres de mitja Espanya, de Suïssa i una part de Sudamèrica.

Posteriorment va estar diversos anys tocant en hotels i creuers per Canàries, amarant-se de nous gèneres musicals i cultures. “En aquell moment, ser músic era màgic.” Mentre formava part d’aquests grups, i a meitat dels anys setanta, va portar la direcció de la botiga d’instruments J.L. Alberdi, del carrer de Sant Pere, i va ser quan va començar la seva labor de docent, impartint classes de piano i orgue: “Tinc una facilitat per ensenyar la meva passió”. Aquesta facilitat va portar en Freddy a ensenyar divuit anys a l’Escola Municipal de Música d’Esplugues de Llobregat, després d’estudiar Música Moderna a l’Escola de Música Esclat.

Amb el pas dels anys, en Frederic ha anat perdent la vista i fa 12 anys que és invident. La seva manca de visió, però, no li impedeix seguir dedicant-se al que més li agrada i que el transporta a una època plena de records. El piano i l’orgue li evoquen el seu passat i els nous instruments que ha après a tocar de manera autodidacta des de fa pocs anys li permeten seguir vivint un present ple de música. A casa seva té un saxo tenor, un clarinet, una flauta travessera, una trompeta, un acordió i un djembé, així com també un piano de mitja cua i dos teclats.

El butlletí matinal del diari, Bon Dia Terrassa
Cada matí al teu correu. Gratis.

Llegeix la nostra política de privacitat per a més informació.

Publicitat
“Ser músic era màgic”
To Top