Gemma Humet canta a l'amor
La cantant i pianista terrassenca estrena el disc "Rere tot aquest fum"

- 42 joves opten a una beca de la Fundació Impulsa
Publicat el 13 d’abril de 2022 a les 10:10
Actualitzat el 13 d’abril de 2022 a les 11:54
Com vols que et parli jo de l’amor?” Aquest és el títol d’una de les cançons del nou disc de Gemma Humet que es diu “Rere tot aquest fum” (Satélite K, 2022) i que aviat començarà a sonar als escenaris de Catalunya. El nou treball es presenta com un viatge que ens endinsa en els misteris de l’amor, qüestionant l’amor romàntic com a tal, revisitant les incoherències que aquest ens genera i, sobretot, veient que sense amor propi no hi ha maneres possibles d’estimar.
Gemma Humet explica que el nou disc és molt seu perquè firma la lletra de tots els temes. “Em sento orgullosa perquè, per primera vegada, puc dir que és cent per cent meu i que ha sortit del dia a dia. És un disc que fa una reflexió sobre l’amor de la parella, del tu i jo, però al final és extrapolable a totes les relacions que tenen un vincle afectiu molt fort”.
La cantant i pianista matisa que no vol donar cap lliçó sobre l’art d’estimar perquè reconeix que estimar és complex. “La narració del disc és fruit de coses viscudes i de les que et conten, d’altres observades i llegides sobre el fet d’estimar. Ha estat tot un procés interior en fer-me i respondre’m preguntes. A vegades demanes molt d’amor a una única persona, sense ser conscient, que li estàs generant una gran responsabilitat perquè poder no vol, no pot o no en sap més”.
Per a Humet, el nou disc, que arriba després del celebrat “Màtria” ( Premi Enderrock a la Crítica a millor disc de cançó d’autor del 2020), ha estat un treball complaent. “L’escriptura ha anat molt fluïda perquè en tenia necessitat. De fet, escriure és un exercici molt curatiu, terapèutic, que jo recomano a tothom. Estaria molt bé que la gent escrivís, fes un dietari com quan era adolescent, perquè serveix per ordenar el caos”.
En aquest treball ha comptat de nou amb la producció de Jordi Casadesús de manera que es manté l’univers sonor de “Màtria” però aquesta vegada fa un pas més enllà cap a la fusió de la música electrònica, els sintetitzadors analògics i la cançó d’autor, tenint com a punt d’unió entre aquests dos mons, la seva veu mediterrània inconfusible per la seva calidesa.
Notícies recomenades
-
Cultura i Espectacles Aquesta veïna de Terrassa és violinista i pintora
-
Cultura i Espectacles Una simfonia amb missatge solidari
-
Cultura i Espectacles Amor i faràndula en una òpera de petit format
-
Cultura i Espectacles Dotze idees, 120.000 raons per imaginar
-
Cultura i Espectacles La dansa es diversifica a LaFACT
-
Cultura i Espectacles Clàssics per al programa de tardor a LaFACT
ARA A PORTADA