Pujadó i “le joie de vivre”

Miquel Pujadó prepara un triple CD amb totes les cançons de George Brassens versionades i cantades per ell mateix. Es dirà “Miquel Pujadó canta George Brassens: Humor i anarquia” i està previst que es publiqui a finals de febrer de 2025. Al marge de la seva producció pròpia, fa quasi 30 anys que Pujadó ha anat adaptant al català una seixantena de cançons del compositor francès. “Ha arribat el moment d’aplegar-les totes, que és com endreçar una mica tot el material”, explica Pujadó. De fet, als discos s’inclouen unes 60 cançons de Pujadó, però també una desena de temes de Guillermina Motta, Jaume Arnella, Quintín Cabrera, Núria Feliu, Raphel Pherrer, Pere Tàpias, Manel Camp, Josep Tero i Maria-Josep Villarroya. “Són adaptacions meves que aquests músics van cantar al disc coral ‘Els companys primer’, un disc en el qual em van embolicar per cedir algunes de les adaptacions al català i arranjaments que jo mateix havia fet de Brassens”, enraona Pujadó. De fet, Pujadó rememora com va començar tot: “Amb 21 anys col·laborava amb l’Aliança Francesa de Sabadell. I van organitzar un concert d’homenatge a Brassens, al teatre de La Faràndula, amb Toti Soler i d’altres... I aquí vaig començar a adaptar-lo”. Després d’aquesta experiència, va passar a compondre els seus àlbums. “Però al de 5 discos, em vaig dir: oblida’t de tu, no et miris el mèlic. I em va pegar per fer adaptacions de Brassens, que, per cert, és bastant complex”, explica. I aquelles 17 adaptacions de Brassens van ser el primer àlbum dedicat al francès, que va estrenar al teatre Lírico de Milà. De fet, el terrassenc ha viatjat cantant les seves versions del francès per la mateixa França, així com Itàlia, Bèlgica, Luxemburg, Estònia, Alemanya, etc. [caption id="attachment_567290" align="aligncenter" width="477"] George Brassens[/caption] S’hi podran trobar cançons tan populars com “La mala reputació”, “El goril·la”, “Enriqueta” (la seva versió de “Fernande”), “La bona Margot”, “Els companys primer”, “A prop del meu arbre”... I es podran redescobrir temes com “El petit flautista”, “El temps no té cap importància”...

Des de 1982

Cantant i escriptor, Pujadó ha publicat de 1982 ençà una dotzena d’àlbums amb les seves pròpies cançons. També té tres treballs monogràfics sobre poetes, a banda dels ja esmentats treballs dedicats a Brassens. També ha escrit, compost i adaptat cançons per a diversos grups i solistes, com Dyango, Guillermina Motta, La salseta del Poble Sec, Titot... Una discografia que espera a ser “endreçada”, remasteritzada i publicada. “Tinc intenció de publicar un altre triple CD amb les cançons dedicades als poetes”, avança Pujadó. Però abans té marcat l’any 2026, quan espera poder publicar un àlbum amb material nou. “Estic escrivint cançons meves, però amb careta lentitud”, diu de bon humor. Si el 2025 toquen les versions de Brassens i el 2026 les noves de Pujadó, el cantautor es marca l’any 2032 com el gran repte: “M’agradaria fer una publicació de l’obra integral, tot coincidint amb el 50 aniversari d’ençà que vaig començar a cantar”, revela.

Un concert íntim per 100 euros

Una de les recompenses que tindrà el fet de col·laborar amb aquesta campanya de micromecenatge és poder gaudir d’un concert de Pujadó en directe, de forma particular. Serà per mitjà d’optar a fer la recompensa de 100 euros, que també inclou el triple CD dedicat, així com tres CD més de la producció anterior. Les altres aportacions del Verkami que inclouen recompensa s’eleven a 25, 35, 50 i 75 euros. Les aportacions es destinaran a la remasterització i edició dels prop de 70 temes que inclouen els tres CD, i a l’edició del triple àlbum.