Nascuda l’any 2000, la Mitja Marató Internacional de Terrassa s’ha consolidat com una de les competicions amb més reputació en l’àmbit estatal. Tot va començar quan, a finals del segle passat, un grup de gent veterana practicava atletisme de fons. Quico Querol va posar la primera pedra a la iniciativa, donant veu a la idea de fer una mitja marató a la ciutat. El president de l’Associació Esportiva Mitja Marató de Terrassa, David Otero, volia que fos “un projecte professional, amb una gestió empresarial”. Pocs mesos després de la primera edició, quan tot va sortir bé, es va conformar l’entitat.
Per dur a terme la iniciativa, des de l’associació necessitaven el suport de les institucions, tenir bons patrocinadors i un excel·lent equip humà que s’encarregués de l’organització. Tot per buscar un benefici social, esportiu i ciutadà. Durant els primers anys de competició, la participació rondava els 1.000 inscrits, un volum modest que reflectia el caràcter local de la prova. Això succeïa, en gran part, perquè el recorregut de la cursa era molt dur. Amb el pas del temps, l’Associació Esportiva Mitja Marató de Terrassa ha sabut adaptar-se a les necessitats dels corredors i ha aconseguit que atletes de 36 països vinguin a competir.
La majoria dels participants de les primeres edicions eren terrassencs. Tot i això, l’any 2005 va guanyar l’atleta kenià James Mibei. Això va sorprendre, fins i tot, a l’entitat. L’any següent, va proclamar-se campió l’australià Mike Power. Tanmateix, no va ser fins a la desena edició quan l’AE Mitja Marató de Terrassa va començar a treballar amb patrocinadors importants en l’àmbit europeu per fer una cursa més internacional. A partir d’aquí, van arribar estrangers que vivien a Catalunya. No va ser fins després de la pandèmia quan van començar a venir grans atletes d’arreu del món.
Si ens fixem en com ha evolucionat el rècord de la Mitja Marató de Terrassa al llarg dels anys, podem observar una clara millora. Les dues primeres edicions, per exemple, el temps del guanyador no baixava d’una hora i 9 minuts. L’any passat, es va batre el rècord, amb un registre d’1’02”28. Això no només explica l’augment de participació i de nivell en la prova, sinó també com ha anat evolucionant el recorregut durant tots aquests anys. A més, tot apunta que aquest any es tornarà a batre el rècord, tenint en compte que les diferents modificacions impliquen que el circuit sigui més ràpid.
Inicialment, la sortida i arribada era al pont de la Mútua (parc de Vallparadís), amb un recorregut que baixava fins a Les Fonts. Això implicava que després s’haguessin de pujar sis quilòmetres per arribar al final de la prova. Llavors, pensant en els corredors, es va anar modificant el circuit. També es va arribar a sortir des de l’avinguda del Vint-i-dos de Juliol, fins que després de la pandèmia es va marcar la línia de sortida a la Rambla d’Ègara, a l’altura del parc dels Catalans. Tot i això, quan s’arribava al dotzè quilòmetre, les pujades eren importants i això afectava les forces dels atletes. Ara, després de les modificacions d’enguany, quan s’arriba a Sant Llorenç, tot el recorregut és pla o fa baixada.
Després de fregar els 3.000 inscrits l’anterior edició, la cursa continua creixent pel que fa a la participació i enguany acollirà prop de 4.000 atletes. Juntament amb la Mitja Marató de Barcelona i la de Granollers, la de Terrassa és una de les proves amb més reputació en l’àmbit de Catalunya.
A més, fins aquest diumenge 26 de gener (dia de la cursa), la ciutadania pot apropar-se a LaFACT per donar un cop d’ull a l’exposició “We have a dream”, que s’ha preparat per celebrar la 25a edició de la Mitja Marató Internacional de Terrassa. La mostra està formada per gairebé 200 fotografies de totes les edicions que s’han celebrat.
