Ja n’havia viscut, però un ascens a Segona Divisió no passa sempre. Sí, bé, al final és una cosa que sembla que és fàcil per a mi ara mateix, perquè tot ha anat molt de pressa, però és una cosa que costa molt i que comporta un sacrifici i un treball darrere que poca gent veu, però bé, estic molt content i molt agraït que s’hagi donat així.
És més difícil de Primera Federació a Segona Divisió, pel fet que només puja directe el primer? Sí. Al final, a la categoria més baixa, no sé si es juga menys a futbol, però el futbol és diferent i a vegades costa molt. Sí que és veritat que a Primera Federació i a Segona Divisió, tens la gespa natural ja obligatòria i els jugadors tenen un cert nivell i sí que és veritat que costa, però bé, pujar com a primer és un avantatge perquè, si no, al “play-off” pot passar qualsevol cosa. És cosa de detalls i costa molt, la veritat, moltíssim, però per sort que vam pujar com a primers i estem molt contents.
El Ceuta ho intentava feia temps i al final ho ha aconseguit. Sí, és un club que sempre ha estat lluitant, amb una ambició molt gran per part del president i de la ciutat i, al final, després de 45 anys, hem assolit una altra vegada que el Ceuta estigui una altra vegada a la lliga professional, a la lliga Hypermotion i és un somni, per a la ciutat i per als jugadors. És una gesta arribar al futbol d’elit i ara, ha d’intentar establir-se en aquesta Segona Divisió i veure en un futur cap on anem o cap on ens dirigim.
Té un any més de contracte? Sí, he renovat aquest any, i estaré la temporada de Segona Divisió i a veure el següent, què passa.
Personalment, també és important fer aquest salt de qualitat a una categoria superior. Sí, és clar. La Primera Federació és un aparador ja a nivell estranger, i és un futbol que es mira, però sí que és veritat que la Segona Divisió és un altre món, ja és futbol d’elit i els jugadors que juguen tenen un gran nivell i és un aparador per a tothom, perquè un any bo et fa tenir unes ofertes de l’estranger, d’aquí, de qualsevol lloc, importants. Crec que és la setena lliga millor del món, em sembla recordar, i hi ha molta competitivitat.
És una lliga dura, amb 22 equips i amb moltes jornades. És una lliga molt, molt dura, que es decideix en els trams finals sempre i es veu moltes vegades que el que comença malament acaba bé i viceversa. Aleshores, crec que s’ha de tenir paciència pel projecte i les notes, com sempre dic, al final de maig.
A part dels reptes com a equip, el seu és consolidar-se a aquesta categoria? Sempre he afrontat reptes personals amb il·lusió i aquest és un més. Quan vaig debutar a Primera Federació, venia de jugar a Segona Federació i al final, aconseguint l’ascens, em vaig establir allà i ara penso el mateix, intentar assentar-me a Segona Divisió i en un futur, per què no?, jugar un “play-off” o ascendir a Primera amb el Ceuta, mai se sap.
Aquesta experiència lluny de casa com ha anat? Crec que està molt bé perquè és una època de maduració pel jugador i anar-te’n sol a tants quilòmetres de casa va molt bé perquè et fa madurar molt ràpidament. Per a mi crec que ha sigut un avantatge a nivell de futbol, a nivell de conviure, a nivell de tot. Madures una mica abans, potser, en trobar-te sol en una ciutat nova, amb companys nous que no coneixes, fora dels amics, fora de la família, i crec que és un avantatge en aquest sentit.
Amb el temps li agradaria tornar al futbol català? La veritat és que sí, m’agradaria tornar. Terrassa és casa meva, tinc la família, la parella, els amics, tot el que tinc aquí. Aleshores, sempre m’agradaria tornar, i crec que acabaré tornant, no sé quan, però acabaré tornant.
Terrassa ha tret molt bons futbolistes. Sí, hi ha una bona escola. Sempre hi ha jugadors de Terrassa en categories com la Primera o la Segona Federació i també a Segona Divisió. En futbol formatiu és un puntal molt gran aquí a Catalunya. I si es continuen treballant així crec que sortiran més jugadors.
Estaria bé que el Terrassa FC pogués escalar a divisions més altes. Crec que en un futur pròxim assolirà l’ascens a Primera Federació, i després, si fan un projecte ambiciós per què no a Segona Divisió, no? Quan jo era un nen somiava jugar al Terrassa FC. És un club amb molta història i que tard o d’hora, arribarà al futbol d’elit.
Ja està a punt d’iniciar la pretemporada (ahir començaven els entrenaments). Com afronta la temporada? Il·lusionat i tranquil, perquè el que hem fet allà és molt gran. Volem estar a l’altura de la categoria i veure si, en un futur, podem arribar a cotes majors.
