L’onada de calor va arribar amb força al Vallès Occidental durant el juny. La comarca va assolir la xifra més elevada de temperatura mitjana d’un mes de juny des que hi ha registres.
Tècnicament, què és una onada de calor?
És l’entrada durant tres dies consecutius o més d’aire càlid que fa que el termòmetre superi les temperatures considerades “normals” en un període concret. Per tant, quan diem que n’hi ha una és amb coneixement de causa i no perquè faci calor i prou.
Quines condicions s’han de complir per decretar que hi ha una onada de calor?
Cal que la temperatura sigui superior a la normal per l’època. Això és el que s’anomena la superació del percentil 98, és a dir, que s’estan sobrepassant valors que només es donarien en un màxim d’un 2% de les ocasions. És un fenomen molt menys comú del que la gent s’imagina, però cada vegada ho serà més i, sobretot, més d’hora.
Quina lectura s’extreu del que hem viscut aquest juny?
Cada cop més estem en una variabilitat extraordinària del temps i s’estén amb una gran facilitat. Venim d’una primavera plujosa, sobretot al març i a l’abril, però cal dir que després es trenca completament i al juny arriben temperatures extraordinàriament elevades. Molt per sobre dels valors habituals. És una barbaritat. Estem parlant de tres o quatre graus centígrads més que la temperatura històrica mitjana de juny des que hi ha registres.
Ha estat un espòiler de com serà aquest estiu?
No necessàriament anuncia un estiu tràgic. No sabem com serà l’estiu, tot i que els models sí que presenten temperatures per sobre de les habituals. Fa anys que els models no pronostiquen el contrari, no s’equivoquen. Si l’estiu és mínimament normal, de cap manera tornarem a tenir una calor igual que la del juny. Per tant, en principi, ja ha passat la punta de l’estiu.
Per tant, el calendari climàtic està canviant i cada vegada durarà més “l’estiu”?
Dir que el clima està canviant és molt fàcil. La resposta és categòrica i contundent: sí. És evident que els canvis del clima surten de mare de la capacitat natural del planeta i cada vegada són més freqüents, cosa que no beneficia per res del món el funcionament del planeta.
Quin pes té el canvi climàtic en aquestes onades de calor i en les elevades temperatures?
Es calcula que la culpa del canvi climàtic antròpic –aquell induït per l’espècie humana– se situa en un 60%, mentre que el 40% serien variacions naturals. A més, no només està augmentant la temperatura ambiental, sinó que s’ha arribat a temperatures de rècord, amb xifres de fins a 30,5 °C de l’aigua del mar a l’Estartit. La dada xoca, sobretot, per l’època de l’any en què ens trobem, ja que l’aigua encara no ha tingut, en principi, la capacitat d’escalfar-se.
Les ciutats estan preparades per aquest augment de les temperatures?
No ho estem. Cada territori està preparat per unes condicions determinades, sigui boscos, agricultura, aigües, salut, habitabilitat... Cada vegada està canviant tot més ràpid i arriben imprevistos. Quan et canvien amb rapidesa els costums, no és ni fàcil d’adaptar ni barat.
Què no té en compte la ciutadania davant la intensa calor?
La perillositat de l’exposició a la calor. Probablement, aquest mes de juny ha mort molta gent a causa de les elevades temperatures; persones ja amb patologies diverses, però ho ha accentuat. La calor mata, compromet
la salut de les persones i no és un element que puguem oblidar així com així.
Quin seria el teu principal consell, doncs?
No és senzill, però el principal seria mínim esforç i no fer activitat física a determinades hores de sol que poden ser perilloses. D’altra banda, hidratar-se i, a ser possible, estar en llocs frescos.
Després de tants anys sent l’home del temps de referència a Catalunya, t’espanta la situació que vivim?
Sí. Els que ja som una mica grans veiem les coses d’una altra manera, però els joves sou els que viuran molt més els extrems en el clima i es trobaran amb les bufetades més grans en les pròximes dècades. Per tant, cal, sobretot, avançar-se, i tindrem molt guanyat.
