Publicitat
Diners

La Cambra demana més diàleg i agilitat a l’Ajuntament i la Generalitat

Ramon Talamàs - president Cambra de Terrassa

L’entitat ha ajornat la presentació dels pressupostos de 2022. Demana un major finançament públic i tenir nova Llei de Cambres abans de les pròximes eleccions camerals

La Cambra de Comerç, Indústria i Serveis de Terrassa exigeix més col·laboració a l’administració, sobretot a la Generalitat i l’Ajuntament de Terrassa. El president de l’entitat, Ramon Talamàs, s’ha mostrat aquest dijous especialment decebut amb “la paràlisi d’alguns estaments destacats de l’administració”, cosa que assegura que obstaculitza l’activitat de l’organització en pro del teixit socioeconòmic.

Així ho ha explicat Talamàs a la trobada anual que la Cambra de Terrassa manté amb els mitjans de comunicació, una reunió en què ha demanat més diàleg i agilitat.

Talamàs ha lamentat la falta de resposta de l’Ajuntament de Terrassa a les propostes de la Cambra per reactivar l’economia, però també ha fet èmfasi en la relació amb el Govern de la Generalitat. “Ens preocupa la situació de manca de diàleg”, ha dit, alhora que també s’ha mostrat dolgut pel fet que no s’hagi convidat les Cambres catalanes a participar en els grups de treball del Pacte Nacional per a la Indústria que ha posat en marxa el Govern català i que tot i haver protestat, no han rebut resposta, quelcom que ha descrit com un “menyspreu a les Cambres”.

El terrassenc també ha denunciat que després que les Cambres catalanes hagin treballat en un projecte d’oficines territorials per ajudar les empreses en la seva transició energètica, “ara només es parli d’oficines comarcals” i que la llei que s’està treballant no faci referència “al potencial de la transició energètica” a l’hora de promoure l’activitat econòmica, la innovació i la creació d’ocupació, una crítica que també ha estès a la manca de resposta a la proposta de les Cambres, Foment, i Pimec de crear un Comissionat per liderar les polítiques climàtiques i de transició energètica a Catalunya.

Més finançament públic

De la mateixa manera, diversos responsables de la Cambra de Terrassa, com el mateix Talamàs, o el tresorer, Emili Pablos, han demanat més finançament públic. “L’any 2020, el 67% de les nostres activitats van anar dedicades a accions públiques però només el 38% del finançament va ser públic”, ha destacat Pablos.

En aquest sentit, Talamàs ha demanat més agilitat en la tramitació de la Llei catalana de Cambres, que ha de regular la representativitat de les Cambres i el seu finançament. Sussana Patiño, secretària general de la Cambra, ha recordat que l’actual marc normatiu és de l’any 2002 i que l’actual normativa està “desfasada de la realitat econòmica”. Patiño ha recordat que en l’anterior legislatura del Govern es va tramitar una proposició de llei que finalment va quedar aturada. Ha explicat que el nou Govern ha inclòs aquesta llei com una de les que s’haurien d’aprovar en aquesta legislatura però ha assegurat que “malgrat l’existència de voluntat conjunta, no s’està avançant amb el ritme desitjat”. “El mandat de les Cambres acaba el 2023 i ens agradaria poder començar el procés electoral tenint ja aprovada la Llei de Cambres”, ha manifestat, per la seva banda, Talamàs.

El terrassenc ha criticat també que tot i que el 2020 les Cambres van rebre una partida de finançament finalista extra per la pandèmia, aquest 2021 no hagi estat així, tot i “el compromís verbal” del Govern, cosa que ha fet evolucionar les previsions de tancament de l’exercici d’enguany d’un dèficit d’uns 99.000 euros a un d’uns 215.000.

Aquesta inseguretat i dubtes han portat precisament la Cambra de Terrassa a ajornar, com la resta de Cambres catalanes, la presentació del seu pressupost per a 2022.

En la seva intervenció, Talamàs també ha reiterat la seva preocupació amb relació als fons europeus Next Generation. El president de la Cambra de Terrassa ha criticat la falta d’un calendari i la poca capacitat de les administracions autonòmiques d’incidir en la seva gestió, així com la manca de resposta de “l’oficina cameral” que van proposar per canalitzar projectes.

Publicitat
To Top