La proposta de Llei de Cambres, consensuada per les 13 Cambres de Comerç de Catalunya, s’ha lliurat aquest dijous al Parlament de Catalunya als principals grups parlamentaris que donaran suport a l’aprovació del text.
El president del Consell General de Cambres de Catalunya, Josep Santacreu, ha celebrat l’ampli suport de la proposta de Llei, que ha definit com “una proposta de consens que posarà punt i final a més de deu anys en què Catalunya no ha disposat d’una llei autonòmica pròpia per
regular les Cambres de Comerç”. Santacreu ha assegurat, en aquest sentit, que amb aquesta norma “no només guanyaran les Cambres de Comerç, sinó el conjunt de l’economia”.
La trobada ha comptat també amb la participació de Jaume Fàbrega, president de la Cambra de Girona, Ramon Alberich, president de la Cambra de Sabadell, Jaume Saltó, president de la Cambra de Lleida, Laura Roigé, presidenta de la Cambra de Tarragona, Sílvia Gratacòs, presidenta de la Cambra de Manresa, Pol Fages, president de la Cambra de Palamós, Mario Basora, president de la Cambra de Reus, Albert Sibils, president de la Cambra de Sant Feliu de Guíxols, Francesc Faiges, president de la Cambra de Tortosa, Josep Maria Rovira, president de la Cambra de Valls, i Jordi Rodríguez, vicepresident tercer de la Cambra de Terrassa. També hi han participat Carme Martinell, directora gerent del Consell General de Cambres de Catalunya, Narcís Bosch i Andreu, adjunt a direcció del Consell i Eduard Borràs, secretari del Consell.
- Jordi Rodríguez, vicepresident tercer de la Cambra de Terrassa, durant l`entrega de la proposta de la Llei de Cambres
El text proposta de Llei de Cambres va ser consensuat a finals de l’any passat per les 13 cambres de Catalunya, i va rebre el suport de les principals patronals catalanes, Pimec i Foment del Treball, així com dels principals sindicats. El text compta també amb el suport del Govern de la Generalitat i dels grups parlamentaris PSC, Junts, ERC i PP, que l'han registrat aquest dijous al Parlament, desancallant una norma que està pendent des que el 2014 es va aprovar la llei bàsica de cambres espanyoles sense establir una forma de finançament.
El text, que inicia ara la tramitació parlamentària, blinda el finançament amb 15 milions a repartir en els pròxims tres anys i estableix posteriorment convenis que s’han de negociar cada 4 anys. A més, estableix les funcions de consulta, de representació del món empresarial i prestació de serveis. El president la Cambra de Comerç de Barcelona, Josep Santacreu, ha reclamat ara als grups que permetin una “tramitació ràpida” per una normativa que “no només és bona per les cambres sinó pel país”.
El text estableix el finançament que rebran els ens camerals en els pròxims tres anys, amb 3 milions el 2026, 5 milions el 2027 i 7 milions el 2028. A partir del 2029, el finançament de les tretze cambres s’haurà de negociar en convenis amb 4 anys de vigència, podent rebaixar-se o apujar-se els recursos que rebran. Amb tot, al text, el Govern es compromet a “garantir la suficiència econòmica de la funció institucional" dels ens camerals.
Una demanda llargament reivindicada
La Llei de cambres és una demanda llargament reivindicada pels ens camerals catalans per posar fi a més de deu anys sense una llei pròpia per a la seva regulació. Entre d'altres, determinarà adaptar la normativa a la legislació estatal aprovada el 2014 i determinarà el marc de finançament i representació.
Des d’aquell any, Catalunya ha estat una de les poques comunitats autònomes que no ha comptat amb una llei cameral actualitzada i s’ha regit per una regulació anterior, que va quedar obsoleta.
Amb el nou text, aspiren a obtenir un finançament de 7 milions d'euros -uns 10 euros per empresa- a repartir entre les 13 cambres per compensar la supressió de les quotes camerals des de fa més d'una dècada. Amb aquests imports, es cobriria un 12% del pressupost de les cambres. Abans de la crisi financera del 2008, les cambres catalanes rebien uns pressupostos de 52 milions d’euros de la ‘quota cameral’.
