La narrativa de Trump respecte als acords arribats amb la Xina ha estat venuda com a molt positiva, però ha posat en evidència la posició menys forta dels EUA.
L’acord atorga l’entrada als EUA de les terres rares tan necessàries com anhelades proporcionades per la Xina, i els EUA continuaran admetent l’entrada d’estudiants xinesos a les seves universitats, però li ha prohibit la importació a la Xina dels xips d’última generació, mentre que per les importacions xineses hi haurà uns aranzels del 55% i per les dels Estats Units cap a la Xina del 10%. Les dues economies són molt interdependents.
Per a la Xina, les importacions més importants dels EUA són els hidrocarburs de la indústria petroquímica com és l’Età i el propà, que suposen el 50% de les exportacions dels EUA a la Xina, i que la Xina necessita per a la seva indústria de plàstics. La substitució és difícil, però la Xina ha estat subministrant-se de Rússia per cobrir la falta. D’altra banda, els EUA, igual que la Unió Europea, són dependents de la Xina pel que fa a metalls i terres rares, ja que la Xina produeix el 70% de la producció mundial i processa més del 90% d’aquests recursos. L’acord permetrà continuar amb la possibilitat de creixement d’ambdues economies.
L’atac de l’Iran està posant de nou en tensió els preus dels productes petroquímics, tornant a fer pressió sobre la inflació global.
Els mercats locals s’han comportat molt cautelosament: les borses no han entrat en pànic sinó que han reaccionat moderadament, i el deute s’ha mantingut a llarg termini. Sembla que els inversors es creuen el discurs de Trump i la bonança de l’acord i esperen amb calma una continuïtat almenys durant sis mesos. Per contra, el dòlar sí que ha tingut variacions en els mercats internacionals. Va caure fins als 1,16 dòlars/euro i, per tant, no han estat tan complaents amb aquests acords, igual que la Reserva Federal, que continua patint pel possible impacte de tota aquesta política sobre la inflació, malgrat que no sembla que entrem en una fase de depressió, ja que l’atur tampoc està repuntant.
El tancament dels acords, especialment amb el Japó i amb la UE acabarà de donar-nos una idea de quins nous equilibris i sectors acabaran sent potenciats, però d’avui a demà és impossible canviar les cadenes de subministraments.
