Un matí qualsevol pot ser rutina per a molts, però no per a la Dolors Lapuente o l’Aitor Duran, que es mouen en cadira de rodes, ni per a la Paqui Torres, invident. Per a ells, cada desplaçament és un circuit d’obstacles. Hem recorregut els carrers amb membres de Prou Barreres i de l’entitat Terrassa Esclerosi Múltiple per viure en primera persona les dificultats que afronten. En cadira de rodes o amb bastó blanc, la ciutat es transforma: rampes mal fetes, voreres impracticables, semàfors sense senyal acústica... La quotidianitat esdevé un repte.
Tampoc ho tenen fàcil la Mónica Padilla i la Sònia Samper, que caminen amb bastó per l’esclerosi múltiple i s’han sumat a la passejada pel centre per mostrar les dificultats que afronten.
“Les barreres són incomptables. Hi ha aparcaments reservats, però potser després no puc plegar la cadira”, diu l’Aitor. El problema, però, va molt més enllà dels aparcaments. Voreres en mal estat, paviments desgastats, rampes mal fetes o inexistents i espais massa estrets dificulten la mobilitat autònoma.
A la cruïlla de Gutenberg amb la Rambla, una vorera acaba amb un petit esglaó de cinc centímetres per baixar a la calçada: “Amb una cadira manual això és un mur”, explica la Dolors. “Jo, per exemple, arrossego la cama i m’entrebanco molt sovint amb aquest tipus de rebaixat que no acaba de ser”, s’hi afegeix la Sònia.
Mentrestant, la Paqui, invident, espera per creuar. Però el semàfor no dona cap senyal acústica. “Està en ambre, però no fa cap soroll”, lamenta. Ja fa anys que ha après a anar sempre amb el seu marit, l’Esteve. “Ens hem acostumat, però això no hauria de ser així”, afegeix. La Paqui i l’Esteve han viatjat força. “A Europa, cada semàfor té so, fins i tot als afores”, explica ell.
Papereres, escocells i botigues
Papereres i escocells d’arbres mal ubicats, i botigues amb esglaons que les fan inaccessibles són alguns dels entrebancs de camí a la Plaça Vella. “Encara hi ha molts comerços sense rampa, malgrat les normatives”, diu la Dolors. “Quan és una activitat nova, la llei obliga, però com que no hi ha prou ajudes, costa molt; han de fer molta obra. Algunes acaben fent la rampa, però mal dissenyada: no hi pots maniobrar bé, i és com si no hi fos”, assenyala.
Una oficina bancària del Portal de Sant Roc disposa d’un elevador per accedir-hi, “però només funciona en horari d’atenció al públic. Al caixer a peu de carrer, jo amb la cadira de rodes no hi arribo ni veig la pantalla, sobretot si fa sol”, explica la Dolors.
Per la Paqui Torres suposa un problema que molts escocells dels arbres estiguin nus o no ben coberts. “A vegades, tenen la gràcia de posar-los just davant del pas de vianants, quan creues tot recte et trobes el forat”, exclama. “Jo crec que ni per les cadires perquè si fan maniobra enrere poden caure”, apunta.
“També hi ha uns cubs baixos de pedra que posen per evitar que els cotxes s’enfilin a la vorera, com els que hi ha a la cruïlla del carrer Major amb el carrer de la Unió, davant dels comerços. Si et fies només del bastó, els trobes abans amb els peus que no pas amb aquest”, aclareix la Paqui. “Fa molts anys, però, em vaig trencar el braç amb uns altres pivots i van continuar sent-hi durant molt de temps”, afegeix.
Un altre entrebanc amagat, especialment per a les persones amb mobilitat reduïda que fan servir bastó, són els forats de les reixes al carrer. “Més d’una vegada el bastó se m’hi ha colat”, explica la Sònia. “A més, molts bancs són tan baixos que per a nosaltres és impossible seure-hi”.
- Aitor Duran intentant salvar els obstacles per sortir del parc de jocs de la plaça del Progrés
- Nebridi Aróztegui
Impuls endavant, però no prou
Des de les entitats reclamen més sensibilitat institucional i mesures reals per adaptar l’espai públic. “N’hem parlat moltes vegades i sí que han fet coses, però no totes”, conclouen la Dolors i l’Aitor.
La ciutat fa passes endavant, però encara queda molt camí per recórrer per eliminar barreres.
L’Ajuntament ha aprovat aquest mes la primera fase d’un projecte per millorar l’accessibilitat de les voreres, encreuaments i passos de vianants, amb una inversió de 96.724,39 euros a la zona est. A més, enguany s’ha ampliat el programa de subvencions per adaptar edificis, comerços i entitats al nou Codi d’Accessibilitat.
Entre les demandes pendents de Prou Barreres hi ha passos de vianants amb graons o rebaixos insuficients, com a la Rambleta del Pare Alegre davant del McDonald’s, a la plaça Mestre Serrat —inclosa en el projecte del consistori— o a la cruïlla de Linné amb la Rambleta. També denuncien voreres en mal estat o massa estretes en carrers com Wagner, Miquel Vives, Doctor Ullés o Irineu.
- Paqui Torres, creuant un dels semàfors de la Rambla, en un punt sense senyal acústica / NEBRIDI ARóZTEGUI
- Nebridi Aróztegui
Per a ells, és important que, quan es facin obres per altres motius, es tingui en compte si realment són accessibles. “A Correus, al carrer del Passeig, hem detectat algun problema que ja hem notificat”, explica la Dolors. A més, es queixa que al pas de vianants del carrer de Cadis no s’ha fet rebaix.
També recorda que, en l’estrena de la remodelació de l’Estadi Olímpic, “hi havia una barana a la zona de cadires de rodes que em tapava just a l’alçada de la vista”.
Parcs infantils inaccessibles
Als parcs infantils, l’Aitor necessita ajuda per accedir-hi si vol acompanyar els seus fills. “No puc entrar en cap parc. Tal com estan fets, un cop baixo a la zona de joc, potser podria tornar a entrar, però sortir-ne sol ja és impossible”, lamenta. Ens ho demostra al parc de la plaça del Progrés, on acaba necessitant l’ajuda d’unes persones que hi eren.
“A vegades penso que caldria proposar als polítics que s’asseguin en una cadira de rodes o es posin una bena als ulls, i vinguin a fer aquesta ruta amb nosaltres”, reflexiona.
A les voreres del barri de Ca n’Aurell, sovint dues cadires de rodes no poden creuar-se. “És com un joc d’obstacles que no hem demanat, no ens avorrim”, fa broma l’Aitor. En alguns punts, inevitables, tampoc hi ajuda l’orografia de la ciutat, quan hi ha una pujada o una baixada és difícil de salvar.
Places d’aparcament: un repte
- El poc espai per obrir el maleter en una plaça reservada suposa un gran contratemps
Des de Prou Barreres i Terrassa Esclerosi Múltiple consideren que no hi ha prou aparcament per a persones amb mobilitat reduïda. “Són poques, encara que la xifra s’ajusti a la normativa, que no ho sé”, recorda l’Aitor. A més, algunes places reservades resulten problemàtiques. Al Passeig del Comte d’Ègara, indica que “potser són les pitjors places per a mobilitat reduïda que he vist a Catalunya, amb la vorera sense rebaix”. Una persona en cadira de rodes pot deixar-hi el cotxe però no accedir a la vorera sense ajuda.
