Al tancament del semestre d’enguany, els mercats, en general, han estat marcats per una situació d’espera a nous esdeveniments, tot i l’alto el foc entre Israel, els EUA i l’Iran. Els atacs han estat cruents i en zones militars, però també a zones habitades entre Israel i l’Iran, i sota les velades pressions dels sionistes perquè entressin els EUA en el conflicte.
Els inversors sembla que estan expectants sense entrar en pànic davant de les noves agressions i contra agressions, donant a entendre que han entès que no poden fer cas de les astracanades dels dirigents de les zones en conflicte, que tots estan mostrant una actitud fatxenda, impositiva, amenaçant, més que negociadora, ja que entenen que així semblen més forts, malgrat que juguen amb les vides humanes, en una actitud molt semblant a la del gos que lladra però poc mossega. Aquesta mateixa posició de neutralitat o lateralitat és l’adoptada pels bancs centrals dels EUA, Gran Bretanya i Japó, que no han mogut els tipus d’interès, ja que no veuen clars els resultats de les negociacions, la seva afectació a la inflació i l’excés de deute, que pot arribar als EUA al 7% del PIB anunciat per Trump, i entrar en una nova situació de crisi de deute, que, de fet, ja ha començat en caure la qualificació de risc d’aquest i per la falta de recuperació del dòlar enfront d’altres monedes com l’euro, malgrat continuar essent la moneda més emprada en les transaccions internacionals a escala global.
Així, per exemple, el petroli ha tingut un moviment molt moderat de caiguda, remuntada dels preus i estabilització de nou, conforme a l’evolució de les amenaces de tancament de l’estret d’Ormuz i de la guerra i de la pau final amb l’Iran. La resta de mercats han seguit molt lateralitzats també, exceptuant Europa, que seguia un cert recorregut a l’alça per l’aprovació dels pressupostos per l’increment de la despesa per la defensa militar i la seguretat. Així, les borses europees i dels EUA, en les proximitats als màxims històrics, han estat en una fase de lateralitat general. Malgrat tot, s’ha reforçat l’entrada d’inversors a Europa des dels EUA, especialment en valors defensius i menys sensibles a la guerra comercial, o de defensa per la nova política europea, que ja comença a donar signes de sobrevaloració.
