Miquel Olmo va ser jugador i entrenador del Terrassa FC. És un dels socis més antics de l’entitat i intenta no perdre’s cap partit. Quan el propietari del club va anunciar que es volia vendre el seu paquet accionarial, se’l va relacionar amb una possible compra
Es va parlar que vostè va tenir interès a comprar el Terrassa FC. Va ser real aquesta possibilitat? Sí, hi va haver possibilitats reals, primer perquè la voluntat de Constantinos Tsakiris no era tirar-se del vaixell, sinó deixar el Terrassa en mans d’algú que, des de la seva percepció i des del que ell conegués, pogués portar un projecte fiable en benefici de l’entitat. I en aquest sentit és evident que, qualsevol soci del Terrassa FC, crec que té el somni de portar-lo al millor lloc possible. I el meu somni, el de Pepe Mármol i el de vostè mateix, és veure el Terrassa FC al futbol professional.
Han quedat per continuar veient-se? Hem quedat per a aquesta temporada, per continuar coneixent-nos, que crec que això és important, perquè al final l’opinió que tinc jo de Tsakiris és molt bona. Ens hem vist quatre vegades, però crec que una persona que ve de fora, amb la intenció de fer créixer el nostre club, des de la ciutat, inclús m’atreviria a dir que, des de l’afició, no hem sabut aprofitar-ho i valorar-ho en la justa mesura, perquè s’ha de tenir en compte que al final, avui en dia, tots els projectes que han vingut a Terrassa han sigut per posar diners. I això, fer-ho d’una manera altruista, a canvi de zero, no és fàcil trobar persones així.
Què considera que li falta al Terrassa FC fer aquest pas endavant que no acaba de fer? Crec que a Terrassa li falta la implicació de la ciutat. I quan dic la implicació de la ciutat és de tots. Terrassa és una ciutat olímpica per excel·lència, té esports al màxim nivell i tots aquests esports, tots aquests jugadors olímpics es mereixen el màxim reconeixement. Però hem d’entendre que el futbol és un esport diferent i que té un altaveu que altres esports no tenen i que a nosaltres ens donaria la possibilitat de posar la nostra ciutat en el millor escenari possible si el retornem allà on creiem que els que estimem el club, els socis, els aficionats, els amants del futbol, ha d’estar. Una ciutat que és la 21a de tot l’Estat, mereix que hi hagi un suport molt més gran per part absolutament de tots.
Qui creu que no s’implica? Jo esperava una resposta molt més afectiva per part de l’Ajuntament. Per què? Perquè al final el que no es pot pretendre és que la gent que estigui al capdavant del Terrassa FC l’únic que faci és posar-hi diners. Que aquesta és la realitat que viu el club en els darrers 20 anys que deambula per la Segona Federació i o la Tercera Divisió i la Segona “B”, sense opcions reals de treure el cap en el món del futbol professional. Per què? Perquè al final depèn sempre de la persona que està al capdavant.
I què falta? No hi ha un projecte de ciutat. Hi ha un projecte de club. Tenim un exemple molt, molt clar i l’hem viscut molt, molt a prop. I tots saben que tot i que soc un dels socis més antics del Terrassa FC, m’estimo molt el Sabadell i no renunciaré a estimar-lo perquè allà s’han portat molt bé amb mi. Més inclús que quan vaig estar a casa. I ells en un any ja n’han tingut prou. Perquè tenien el suport de l’Ajuntament i perquè tenien el suport de la ciutat.
Li poden dir que el Terrassa FC és un club privat i hi ha altres esports. Per què han d’ajudar el futbol i els altres no? Perquè el futbol té un altaveu que no tenen els altres esports i perquè el futbol faria que el comerç de Terrassa fos més gran i l’economia de la nostra ciutat se’n beneficiaria. Perquè al final tot això fa que vingui més gent perquè és l’escenari que et planteja el futbol. I no ens podem posar una bena davant d’això perquè ens equivoquem. Si el volem utilitzar ho podem fer, si ens volem tapar els ulls també podem fer-ho, però continuarem deambulant com ho hem fet fins ara en categories que no són les que la nostra ciutat mereix.
Tornant a la falta d’afecte que ha notat de l’Ajuntament, s’ha reunit amb ells? Sí, m’havia de reunir en dues ocasions i les dues me les van cancel·lar i he mantingut algunes reunions importants amb el regidor d’Esports, que és una persona que ha demostrat predisposició a intentar trobar un camí o una via a les inquietuds que jo tenia en el seu moment perquè al final, no ens enganyem, jo soc un soci més, una persona a peu dret. El que passa és que el meu context, la meva situació professional em permet tenir un entorn de gent que coneix el món del futbol i que podria ajudar a fer passes importants per portar el club on el vull portar. Això no pot dependre únicament que arribem aquí i posem diners i aquí s’acabi la història, perquè això és el que ha passat fins ara.
Al Terrassa FC li ha faltat confiar més en el talent local i en el seu planter? Crec que en les categories en què estem realment el que hauríem de fer és potenciar el futbol, el futbol formatiu. No té sentit que tinguem un equip a la Segona Federació amb jugadors de fora, perquè això encareix molt la plantilla. Un equip com l’Europa, amb menys de la meitat del pressupost que nosaltres, ha pujat a Primera i nosaltres no n’hem estat capaços. Alguna cosa hauran fet bé ells i moltes coses malament nosaltres.
Per quin motiu creu que és camí que no s’ha explotat prou, apostar pel futbol de la ciutat? Es recolza únicament en el fet que hi hagi un màxim accionista que decideixi, i per mi ha de ser una qüestió que la ciutat realment vulgui, perquè darrere del fet que hi hagi un club com el Terrassa FC que aspira a assolir categories o un futbol formatiu que vol créixer, ha d’haver-hi unes instal·lacions i s’han de donar uns mínims que permetin créixer. El Terrassasports tots sabem per què es va crear, per donar suport al Terrassa FC. I una de les coses que el Terrassa FC no pot renunciar és acostar-se a tots els clubs de la ciutat. Ha de créixer de la mà de cadascun dels clubs de barri de la ciutat. I això és una feina del Terrassa FC, però també dels clubs, i també del consistori.
Ara es dedica més a temes de gestió. Troba a faltar les banquetes? Ho trobo a faltar des de l’endemà que vaig deixar d’estar en una banqueta a la meva vida. Tinc la direcció esportiva, soc agent FIFA, però com em sento millor és com a entrenador, trepitjant la gespa, vivint el dia a dia amb el meu staff. No només és on més èxits he assolit, sinó on més feliç hi he estat. L’any 2015, el meu fill Dani em va demanar que estigués al seu costat i ara no vull realment perdre tot el que ens està fent viure, a tota la família Olmo i a tota la gent de Terrassa que l’estima.
