“Solitud”
Aquest llibre de Víctor Català, pseudònim que usava Caterina Albert (L’Escala, 1869-1966), està d’aniversari. Celebra cent vint anys de la seva primera publicació a l’Editorial Selecta. “Solitud” és l’obra magna de l’escriptora empordanesa i considerada “un dels cims més alts de la novel·lística catalana de tots els temps”. Albert descriu l’itinerari vital i interior d’una jove, la Mila, que viu muntanya amunt, amb el seu marit, el Maties. A mesura que passen els dies, la relació es va deteriorant i cau en el buit. La Mila recorre als pocs habitants que hi ha al voltant, especialment al pastor Gaietà, per comunicar les seves frustracions i desitjos. El llegat de “Solitud” és un drama rural escrit amb un llenguatge ple de força i emoció que no deixa indiferent. La Mila parla interpel·lant al lector. La narració de Víctor Català- Caterina Albert també va captivar a directors de cinema (Miquel Iglesias i Romà Guardiet) i de teatre (Alícia Gorina).
“Jardí vora el mar”
La novel·la és de la gran dama de la literatura catalana, Mercè Rodoreda (Barcelona, 1908-Girona, 1983), i fou publicada el 1967, poc després de triomfar amb “La plaça del Diamant” i “El carrer de les camèlies”. En aquesta ocasió, el protagonisme recau en un home, un vell jardiner d’una finca d’estiueig a prop del mar, que ens explica, al llarg de sis estius, qui són i que fan els personatges que fan estada a la residència de vacances.
El vell jardiner observa i escolta per transmetre, de manera imparcial, tot l’espectacle de bullici en el qual viu immers i que, sovint, agafa un to de tragicomèdia. Mentrestant, el jardí de flors vora el mar que cuida, amorosament, va seguint el seu curs natural al ritme de les estacions dels temps. En aquest relat de prosa, Rodoreda torna a demostrar que sap descriure la quotidianitat com ningú i que té un gran domini del lèxic. Per cert, un dels personatges de llibre es diu de nom Andreu com el seu pare, Andreu Rodoreda, nascut a la nostra ciutat i amb casa familiar al carrer Nou. Qui sap si es va inspirar en ell i li va voler retre homenatge particular.
“També això passarà”
És, probablement, el llibre de Milena Busquets (Barcelona, 1972) més personal, en tant que reflexiona sobre la vida i la mort i la relació amb la seva mare, Esther Tusquets, fundadora del segell Lumen. La novel·la té el punt de partida després del funeral de la mare al cementiri de Cadaqués. Blanca, l’alter ego de Milena, decideix passar l’estiu a la mítica població costanera amb els seus dos fills de pares diferents.
El relat serveix a Blanca per parlar de la pèrdua, de l’amor i desamor, del sexe, del desig, de l’amistat... La directora de cinema, Maria Ripoll, va considerar que la novel·la podia passar a la pantalla gran i va fer l’adaptació que es va estrenar al Festival de Màlaga el març passat. Milena va assistir al rodatge de la pel·lícula i de l’experiència viscuda ha publicat “La dolça existència”.
“Ànima de tramuntana”
El relat correspon a Núria Esponellà (Celrà, 1959) i va obtenir el Premi Prudenci Bertrana 2020. L’autora ens presenta a Mínia, una arqueòloga, freelance, que, a partir de descobrir unes tombes a la ciutat ibèrica d’Ullastret (Baix Empordà), s’endinsa en la recerca històrica d’Ekinar, una dona noble del segle III aC.
La novel·la enfrontarà els dos mons llunyans, el d’Ekinar lligat al cicle de la natura i la mort i el de la Mínia que viu en una societat que ha perdut gairebé tota connexió amb la natura i la mort és un tema tabú.
La recerca de l’arqueòloga ens farà viatjar fins a l’antiga Grècia, Sagunt i Empúries a través de les diverses civilitzacions i cultures que s’establiren en temps remots per motius, sobretot, comercials.
“Canto jo i la muntanya balla”
Fou una sorpresa en el seu dia, el 21 de gener de 2019, quan un jurat li va atorgar el 4t Premi Anagrama de Novel·la. Sorpresa perquè l’autora, Irene Solà (Malla, 1990) és jove (en aquell moment tenia vint-i-nou anys) i perquè la narració és original. Costa una mica d’entrar, però un cop hi ets, la novel·la és un joc constant en el qual participen personatges, fantasmes, núvols, bolets, animals, que habiten entre Camprodon i Prats de Molló. A “Canto jo i la muntanya balla”, tothom pren vida. La protagonista és una dona, viuda amb dos fills, que conta tot el que li passa i el que pensa i no diu en un escenari de muntanya. Ho fa amb un llenguatge enriquidor que cavalca entre el realisme i la imaginació però amb una forma d’expressió molt directe, àgil i expeditiva.
“Àssua”
El llibre és de recent publicació i correspon a Marta Lluvich (Altron,1977). En la narració hi trobarem la veu de les dones en el seu dia a dia en la petita vall d’Àssua del Pallars Sobirà. Dones que estan al centre, que ho governen tot. Dones valentes, fortes, capaces, treballadores...
L’autora fa un homenatge a les dones d’un poble envoltat d’un paisatge feréstec que, malgrat el pas dels anys, preserva la seva essència i identitat. A través d’elles, del seu testimoni, descobreix un petit món, un microcosmos, on els habitants donen valor a les seves relacions, als seus costums i tradicions.
Lluvich considera que el seu llibre va més enllà de la vall d’Àssua i que hi ha molts pobles i dones de muntanya que s’hi poden veure reflectides.
