Què ha suposat per a vostè aquest reconeixement de la Societat Sigma Xi?
Molta il·lusió. Fa anys que m’havien contactat, però no ho vaig acabar de tenir en compte. Aquest any vaig decidir preguntar i vaig consultar amb col·laboradors i amics americans, que em van dir que era una organització molt prestigiosa. No pots demanar-hi entrar: t’han de convidar. I si t’escriuen, és que han revisat el teu currículum o han trobat articles teus que consideren d’interès. Busquen, en teoria, excel·lència científica. Per tant, només que et contactin ja és un honor..
Què va pensar, en rebre la distinció oficial?
Sincerament, al principi no m’ho podia creure. Va ser una gran sorpresa, perquè mai hauria dit que tenia un currículum tan destacable com per ser-hi convidada. Però un cop passada la sorpresa inicial, vaig sentir una gran alegria.
Un cop dins, quins avantatges ofereix formar part de la Societat?
Tens accés a revistes científiques de primer nivell, a grups de discussió i debat científic molt potents, i també a beques americanes que no estarien disponibles d’altra manera. A més, pots demanar ajuda específica a experts de tot el món, si tens dubtes o reptes concrets a la recerca.
Va començar estudiant Biologia a la Universitat de Palma, i després va fer la tesi al Regne Unit. Què li va aportar aquella etapa tan llarga a Londres?
Moltíssimes coses. Va ser on em vaig formar com a investigadora de veritat. A la universitat t’ensenyen coneixements, però allà em van ensenyar a pensar com una investigadora: com desenvolupar projectes que aportin informació nova, útil i de valor afegit.
Actualment lidera la Unitat de Farmacogenètica de MútuaTerrassa. En què consisteix exactament la feina que hi fan?
Soc la directora del laboratori de recerca i, des que vaig arribar, vaig desenvolupar una unitat de farmacogenètica que també té aplicació clínica. La meva recerca sempre ha estat enfocada a trobar biomarcadors de resposta als fàrmacs, especialment en salut mental. Moltes de les aplicacions clíniques actuals provenen de la nostra pròpia recerca. Primer fem assajos clínics, ho validem amb col·laboradors i, si veiem que funciona, ho incorporem a la pràctica clínica per millorar el tractament dels pacients.
Quins projectes destacaríeu ara mateix?
Tenim un projecte europeu per aplicar la intel·ligència artificial a la predicció del risc de suïcidi i autolesions en persones amb trastorn de l’espectre autista, combinant dades genètiques, clíniques i ambientals. També estem adaptant les intervencions farmacogenètiques per a població infantojuvenil, perquè la major part de la recerca s’ha fet amb adults. A més, treballem en diversos projectes per desenvolupar algoritmes predictius de resposta als tractaments. És una recerca biomèdica, però molt aplicada.
Creu que el futur de la medicina passa per la intel·ligència artificial?
A curt termini, la IA està ajudant molt a impulsar la recerca biomèdica. Però, com passa amb qualsevol avenç, la seva aplicació a la pràctica clínica real trigarà dècades. No només cal que sigui efectiva, sinó que millori la pràctica actual i sigui viable i finançable pel sistema públic de salut.
Després de tants anys al Regne Unit, com valora Terrassa com a espai de recerca i innovació mèdica?
He estat més de 20 anys al Regne Unit, al King’s College i al Medical Research Council, i puc dir que Mútua Terrassa destaca per la seva aposta per la recerca i la implementació de resultats. Som l’únic hospital a Catalunya que fa farmacogenètica de forma rutinària en pacients de salut mental infantojuvenil. Perquè veiem que en aquests pacients, l’efectivitat és major fins i tot que en població adulta. A més, a Anglaterra hi ha metges que els paguen per a fer recerca; aquí hi ha metges que fan recerca en el seu temps lliure, i això té un valor enorme. I com que és un hospital gran però no gegantí, la proximitat ajuda molt a desenvolupar projectes amb impacte. Hi ha 3 o 4 línies de recerca a la Mútua que són referents a nivell nacional i internacional.
Com es pot fer més entenedora aquesta recerca per al públic general?
Estem parlant amb la Mútua i amb CatSalut per fer seminaris oberts no només al personal clínic —que sovint desconeix els avantatges de la farmacogenètica—, sinó també a la població general. Amb el temps, la difusió anirà augmentant, tant a Terrassa com a nivell estatal.
