Com va començar la teva relació amb l’atletisme?
De petita jugava a bàsquet, però ho vaig acabar deixant pels estudis. Llavors, vaig començar a córrer perquè sempre m’havia agradat fer esport. Les meves primeres curses van ser l’any 2014. Inicialment, competia com qualsevol corredora popular, fins que em vaig anar professionalitzant.
Com estàs vivint el moment de forma actual?
Bastant bé. Porto gairebé vuit anys amb el meu entrenador i he progressat de manera constant. Tot i això, sempre m’he mantingut en temps molt similars. Mai he tingut una davallada gran i això és important. Pel que fa al meu dia a dia d’entrenament, habitualment no passo dels 80 quilòmetres setmanals i acostumo a descansar entre un o dos dies. Entreno al meu club, a Santa Coloma de Gramenet, i també a pistes o rodant per zones com Montcada i Reixac o Parets.
En quines distàncies et trobes més còmode?
Sobretot faig proves de deu quilòmetres i mitges maratons (21 quilòmetres). Si parlem de maratons (42 quilòmetres), vaig córrer l’última el 2019. És cert que m’agradaria preparar-ne una altra per millorar la marca, però una marató cal preparar-la molt bé.
Arribes a la Mitja Marató de Terrassa amb algun objectiu concret?
Sobretot vull gaudir de la prova, però no puc negar que l’objectiu és guanyar-la. M’han dit que és un circuit bastant dur, amb molta pujada. Tanmateix, em trobo còmode en aquest tipus de curses. He pogut provar el circuit i no m’ha semblat excessivament dur, però tot depèn del ritme que portis.
"La gent animant, cridant el teu nom... Això fa que corris més ràpid. L'ambient és de les coses que més maques de còrrer en una ciutat"
Què és el que més t’atrau d’una cursa urbana com la de Terrassa?
L’ambient. M’agrada que hi hagi molta gent al carrer animant, cridant el teu nom, donant-te suport... Sembla mentida, però això fa que també corris més ràpid. Penso que l’ambient és el més maco de córrer en una ciutat.
Hi ha alguna cursa que t’hagi marcat especialment?
En destacaria dues. D’una banda, la Cursa dels Nassos (Barcelona), perquè va ser la meva primera prova. De fet, anys després, em van donar un dels primers dorsals de la prova. També he tingut la sort de guanyar una de les curses més mítiques: la Behobia-San Sebastián.
