És l’entrenador principal del CTT Els Amics en substitució de l’ucraïnès Eduard Mayorov. Arran d’un anunci a la pàgina de la Federació Catalana, va contactar amb el club i, des del febrer, ocupa aquest càrrec
Com ha anat la seva entrada al club? Fins ara solament he treballat amb els federats. Amb el grup d’iniciació d’adults i de nens no he començat encara. Començo el setembre. De moment va molt bé, perquè la junta i els socis m’han acollit molt bé. No hi ha hagut cap problema, la veritat i m’han ajudat molt. Estic molt content i amb moltes ganes, sobretot, per veure com continua tot això.
Arribar a mitja temporada no és el mateix que començar-la. No, clar, Al final ja t’ho trobes una mica tot començat. A més, també, clar, per a tu és un club nou. No coneixes a ningú i m’està ajudant molt l’Albert Regincós que és l’altre entrenador. És el que estava ja amb el tema dels federats i m’ha anat una mica guiant en el sentit de dir, mira, aquests nens funcionen així, aquests tal, i d’aquesta manera començar a treballar amb ells. Molt millor, clar.
Ara iniciarà una temporada ja posant una mica les seves bases. Més o menys, quin és el seu projecte? Amb l’equip femení el club vol fer una aposta.
Es va quedar a prop de pujar. Ara estan jugant a Primera Nacional i volen pujar a Divisió d’Honor, que és la categoria de plata del tenis taula espanyol. Falta una persona que acabi de complementar aquest equip, que pugui fer els punts decisius a la fase d’ascens que ara mateix no tenim. L’equip masculí ha renunciat. Estava a Divisió d’Honor i jugarà a Segona Nacional, amb algun fitxatge que hem fet i jo també jugaré. El masculí “B” jugarà a Tercera Nacional, que ja és una categoria exigent.
Què tal les instal·lacions. Es pot treballar bé? Les instal·lacions estan molt bé. Són 16 taules, que és una passada i el local té molt d’espai. El terra també és el terra tècnic que s’utilitza per a les competicions oficials de tennis de taula. És un goig. La sala aquesta de Terrassa deu ser top 3 segur, a nivell català.
Com va arribar al club? Vaig veure un anunci a la pàgina de la Federació Catalana que buscaven un substitut per a l’Eduard Mayorov i vaig contactar amb el club. Per Nadal em van trucar i des del febrer estic aquí. És una oportunitat que vull aprofitar. Vaig estar a Cardedeu bastants anys, però era un club molt més petit i al final l’estructura no és com aquí a Terrassa que ja ho tenen tot ben planificat. El nivell també és molt més alt aquí a Terrassa, per tant, a veure què tal va.
És complicat substituir Mayorov? Realment, sí. Perquè al final, tant com a jugador com a entrenador, ha sigut molt important. Però al final m’ho prenc com que encara soc jove. No vull superar-lo perquè sé que és complicat, però bé, és intentar aplicar la meva filosofia, i a partir d’aquí, a veure què surt.
I quina és la seva filosofia? M’agrada ser flexible, empatitzar bé amb els jugadors, però sent conscient que soc l’entrenador. Al final és trobar sempre l’equilibri entre ser més proper, però en segons quins moments de la competició, l’entrenador ha de ser més categòric, per dir-ho així. Però clar, com que tampoc porto massa temps, haig de veure com enfocar-ho. Ho anirem veient sobre la marxa.
Quin nivell hi ha actualment al CTT Els Amics? Ara, en nois està molt bé. És una generació de noies que són de casa, que ja van començar a jugar al club, i que, a poc a poc, estan pujant bé, i veurem si aquest any poden assolir l’objectiu aquest de l’ascens. I en nois volem reforçar el planter per intentar pujar de nou el nivell. Però ara mateix, l’equip femení està per sobre del masculí. Fa poc va sortir el rànquing de clubs de Catalunya i ja estàvem a la desena posició i a Catalunya hi ha aproximadament 100 clubs. Hi ha molts socis.
Com es va iniciar en aquest esport? Tenia una taula a casa, al garatge, i vaig començar a jugar allà amb el meu pare, amb el meu germà també i em vaig apuntar a un casal d’estiu i em va agradar molt i, a sobre també guanyava i vaig pensar a anar algun club a la vora. Soc de Granollers i va sortir això d’anar allà a Cardedeu i vaig començar i fins ara.
Amb el temps s’ha anat revertint aquella imatge del tennis taula dominat per la Xina? La Xina és una potència perquè, al final, és una altra metodologia. Ells s’entrenen dia, tarda, a totes hores, amb una exigència que és molt diferent aquí. Ara, a nivell europeu, s’està una mica emparellant amb els xinesos. Sobretot a França o a Suècia. Són potències, però la Xina encara està molt per sobre.
Té molt de mental aquest esport? Moltíssim, el cap gairebé ho és tot. És un esport que t’obliga sempre a estar en alerta. Acabes un punt, i si encara estàs pensant en l’altre, perds el següent. Sempre has d’estar molt concentrat per continuar tots els punts. Conec gent que té una mà que és increïble, però es desconcentra i perd els partits.
