Terrassa ha viscut aquest dilluns un moment llargament esperat per la ciutat, amb la col·locació de la primera pedra de la futura residència i centre de dia per a gent gran al barri de Sant Pere Nord. L’acte institucional, celebrat al costat del parc de la República, ha comptat amb la presència de diverses autoritats, encapçalades per l’alcalde Jordi Ballart, la consellera de Drets Socials i Inclusió, Mònica Martínez, representants de la Comissió de Residències Públiques de Terrassa i entitats veïnals de la ciutat.
El projecte arquitectònic ha estat presentat per la mateixa arquitecta, Esther Segura, en representació de l’equip redactor format pels estudis Híbrida i C63 Estudio. Segura ha destacat el disseny integrat amb l’entorn natural i urbà, amb una edificació de 6.000 m² pensada per oferir un ambient acollidor i de qualitat per a les persones residents. “Intentem que l’edifici no sembli gran, sinó que tingui una escala domèstica i agradable”, ha explicat. L'edifici es dislocarà en alçada, de manera que hi haurà una planta baixa més dos, i una planta baixa més tres, i així "es fa possible la gran idea d'intentar que el parc entri dins de l'edifici", afegia l'arquitecta. L’equipament també comptarà amb patis interiors, espais verds i un jardí terapèutic, i seguirà criteris d’eficiència energètica i sostenibilitat, amb aïllament tèrmic, plaques fotovoltaiques i reutilització d’aigües grises.
L’alcalde Jordi Ballart ha remarcat la importància d’aquesta nova infraestructura com a conquesta veïnal i com a símbol de reparació històrica: “Semblava que aquest dia no havia d’arribar mai. Aquesta residència és fruit de la lluita col·lectiva per fer possible un barri, un districte i una ciutat millors”. Ballart ha insistit que el model de gestió ha de ser 100% públic i ha avançat que el proper 4 de setembre es reunirà de nou amb la Generalitat per consensuar la fórmula que ho faci possible. “No pot ser que una residència construïda en sòl municipal i amb recursos de la Generalitat es converteixi a la pràctica en una residència privada amb la fórmula legal que sigui”, ha afirmat amb rotunditat.
- El gest simbòlic de situar el Diari de Terrassa dins la primera pedra de la residència de Sant Pere Nord
- Nebridi Aróztegui
Ha estat una jornada especialment emotiva per a aquelles persones que han viscut la lluita aquestes dues dècades. Josep Antoni Sánchez, portaveu de la Comissió de Residències Públiques de Terrassa, ha plasmat aquest sentiment, dient que "és un dia històric", però alhora ha recalcat el per què de les mobilitzacions de desenes de persones de la Comissió al parc de la República: "Demanem a les administracions que es posin d'acord per a que sigui una realitat la gestió pública de la residència de Sant Pere Nord de Terrassa!".
L'acte ha comptat també amb la presència de la consellera de Drets Socials i Inclusió, Mònica Martínez, qui no ha amagat que "aquesta primera pedra ens omple d'orgull, d'il·lusió i d'optimisme". La consellera ha fet autocrítica dient que "som conscients que el que es triga avui en dia a fer una residència de gent gran, una escola, un edifici de vivendes, no és acceptable". Per això, afirma que "la transformació de l'administració i de la seva agilitat és un dels objectius transversals del govern".
La futura residència comptarà amb 90 places de llarga estada i 30 de centre de dia. Les obres haurien d’estar finalitzades abans de la fi del 2026, en paral·lel a la remodelació de la residència de Mossèn Homs. Tant l’Ajuntament com les entitats socials reclamen més equipaments d’aquest tipus per fer front a la manca estructural de places públiques a la ciutat, on només una de les residències actuals és de gestió directa.
El projecte compta amb un pressupost de 15.819.881,87 euros, dels quals 14.381.710,79 són finançats per fons europeus Next Generation mentre que 1.438.171,79 restants provenen de fons propis del Departament de la Generalitat. Les obres es preveu que tinguin una durada aproximada d’uns 16 mesos i que estiguin acabades a finals de l’any vinent.
Amb l’impuls d’aquest projecte, Terrassa fa un pas endavant en la millora dels serveis per a la gent gran, en un barri que durant dècades ha lluitat contra el dèficit d’equipaments públics i que ara comença a recollir els fruits d’aquesta perseverança.
