La Mitja Marató de Terrassa té fama de cursa exigent. No és casualitat. L’orografi a de la ciutat, amb pujades constants i canvis de ritme, converteix el recorregut en un autèntic repte. Però, com en gairebé tot, el coneixement és poder. I pocs corredors coneixen millor aquest circuit que Jaume Leiva, un dels grans favorits per a la victòria, que durant la presentació de la prova va explicar, pam a pam, com afrontar cadascun dels trams.
Leiva ho té clar d’entrada: “No és un circuit gaire favorable per fer grans marques, però si ets conscient d’aquesta varietat del circuit i surts una miqueta més conservador es pot córrer molt ràpidament a la part final”.
El de Terrassa “no és un circuit gaire favorable per fer grans marques”
La sortida serà al parc dels Catalans i el recorregut enfilarà la rambla d’Ègara fins al passeig del Vint-i-dos de Juliol. Segons Leiva, el primer tram clau arriba ben aviat: “Aquesta primera part fa força pujada, sobretot a partir del Mercat de la Independència fins al quilòmetre dos (Estació del Nord)”. I alerta que aquest inici “és una arma de doble tall”, ja que “sortim frescos i hi ha cames, però si en aquests primers quilòmetres ens passem de ritme, després a la meitat del circuit es pot pagar”. Així doncs, la seva recomanació és clara: “Fins al quilòmetre quatre hem de ser constants, portant probablement deu segons per quilòmetre més lent del que tenim com a ritme objectiu”.
Quan el recorregut gira pel carrer de Salmerón i baixa cap a l’avinguda de Jacquard, Colom i carretera de Montcada, apareix una oportunitat. “Tot el que hem pujat, ho baixem en dos quilòmetres”, explica Jaume Leiva, afegint que “aquí tenim uns minuts favorables en què ja podem començar a buscar el nostre ritme objectiu, fins i tot trencant una mica per damunt del ritme que tenim pensat”. Tot i això, l’atleta adverteix que “no ens hem de flipar molt, perquè encara queda molta cursa i unes quantes pujades”.
El
- El recorregut de la Mitja Marató de Terrassa és molt exigent amb els corredors
- Lluís Clotet
Del quilòmetre 5,8 al 7, la prova torna a ser exigent: “Hi ha una pujada considerable a l’avinguda de Barcelona”. Per això, recomana “ser de nou conservadors, perquè encara continuem estant a la primera part de la cursa”. Després, el recorregut gira cap al carrer de Sant Tomàs abans de començar la baixada de l’avinguda del Vallès.
Si volem assegurar-nos un bon resultat, “fins al quilòmetre nou no cal fer esforços importants”. És aquí, precisament, on comença el tram de pujada de l’avinguda del Vallès. “És on crec que es pot decidir la cursa, almenys pels atletes favorits”, diu l’egarenc, destacant que “jo no faria el canvi de ritme aquí”. En aquest sentit, subratlla que “fins al quilòmetre 12 hem d’evitar fer un treball muscular molt fort”. L’experiència li dona arguments: “Qui hagi estat conservador a la primera part i li quedin forces per pujar bé aquesta part, tindrà molt a guanyar i podrà avançar molta gent”.
“Si hem guardat cames fins al quilòmetre 14, tenim molt a guanyar”
Després de tant patiment, arriba un respir relatiu amb l’avinguda de Béjar –on serà un anar i tornar–, que afortunadament “no és baixada ni té una transició tan brusca”. Aquí, segons Leiva, “ja podem buscar un ritme estable i valorar el nivell energètic que tenim per veure si podem fer un esforç extra en la part final”.
A partir del quilòmetre 15, ve un tram més còmode –s’agafa un tros de l’avinguda del Vallès per girar després per la Francesc Macià fins a la plaça de l’Aigua–, amb “un terreny molt favorable on podem acabar amb molta velocitat”.
- L`ambient a l`arribada a meta, baixant per la Rambla, pot donar un extra de força als participants per al darrer sprint
- Lluís Clotet
Pel que fa al tram de l’avinguda de l’Abat Marcet i la ronda de Ponent, l’atleta terrassenc avisa que “no hi ha molt públic ni ambient, i estem en una part crítica on pot ser que ens estiguem jugant una marca, la victòria o el podi”. Per això, cal “gestionar molt bé la capacitat de patiment”.
Quan es gira cap a la Rambla (quilòmetre 19,5), tot canvia: “Aquesta part del recorregut baixa molt i la gent et porta. És on hem de fer el canvi de ritme si tenim forces”. Tot plegat, assegura que “si hem guardat cames fins al quilòmetre 14, tenim molt a guanyar”. Leiva destaca, d’altra banda, l’ambient que hi ha des del Mercat de la Independència: “Viure el caliu de la gent animant en una cursa com la Mitja de Terrassa és molt especial”.
