El seu marit Marc forma part de la tercera generació al davant d’una llibreria que està a punt d’arribar als setanta anys d’existència. No té clar, però, si hi haurà una quarta generació. “Està difícil”, opina.De llibres, fins llavors, n’havia llegit poquets. “Desconeixia el món del llibre i no llegia absolutament gens, només els apunts del col·legi o la universitat”. La qüestió, però, ha canviat i assegura que “ara llegeixo molt i la gent vol que li recomanis i li expliquis què hi ha de nou” a la llibreria. A la nova llibreria ha descobert un fet que l’ha sorprès molt. “Hi ha gent que cada setmana va a comprar pernil, i aquí hi ha qui ve cada setmana o deu dies a comprar un llibre”, explica. El sector, afirma “és un sector dur i serà dur”. Com a infermera, professió que va aparcar, però hi va tornar, ha viscut moments de la pandèmia “ha sigut horrorós, molta gent no s’ho imagina i he vist a companyes molt tocades”.
- “Abans no llegia gens, només els apunts de l’escola o la universitat”
ARA A PORTADA
Publicat el
14 de maig de 2021 a
les 08:00
Actualitzat el
14 de maig de 2021 a les
08:24
Pepa Segarra, infermera i propietària de la Llibreria Cinta
Originària de Reus, va estudiar infermeria gairebé de casualitat. “No sabia què volia ser i feia lletres. I quan va tocar triar, un company em va dir que fes infermeria i vaig dir que sí, que ho provaria”. Llavors va haver de reciclar-se amb les ciències que no havia fet abans.
Per amor, va venir a viure a Terrassa, i es va casar amb el Marc Caparrós, nét de la fundadora de la Llibreria Cinta, que fa poc ha obert una segona botiga al carrer de la Palla. “La diferència entre Reus i Terrassa és molt gran, però tenen coses en comú. Al principi m’enyorava molt, allà tinc la família, pares, germanes...”.
Escull Diari de Terrassa com la teva font preferida de Google
Notícies recomenades
-
Gent de Terrassa
“Cada lloro té el seu estil i has de ser com ets i caure bé”
-
Gent de Terrassa
“El periodisme de proximitat té la facilitat de poder fer moltes coses”
-
Gent de Terrassa
“En el meu art no busco el detall, sinó l’emoció del moment”
-
Gent de Terrassa
“El que és més important és aprendre a portar la frustració”
-
Gent de Terrassa
“Sense l’art, sortiríem al carrer i tot seria gris i molt avorrit”
-
Gent de Terrassa
“L’escola la fem tots, les famílies, l’alumnat, els mestres...”