“De petit ja tenia una predilecció especial amb el tema de ciències, i em va atraure això de cuidar els altres i el bé comú. Això és el que em cridava molt l’atenció”, comenta. I l’any 1975 va començar la carrera de Medicina a la UAB i, en acabat, es va formar com a metge de família a la Unitat Docent de l’Hospital del Mar.
Va començar treballant a l’ICS a Sabadell, al CAP Nord, al barri de Can Deu. Després va passar per la Fundació Joan Costa i, posteriorment, va passar al CAP Sant Llàtzer de Terrassa. Més endavant, “vaig voler anar a treballar al CAP Terrassa Nord” on va exercir de coordinador, apunta. Uns anys més tard, va passar a ser director d’Atenció Primària del Consorci Sanitari de Terrassa, fins que va tornar a l’assistència, de nou a Sant Llàtzer, fins que es va jubilar el passat mes de març.
Considera que des que va començar “hi ha uns canvis molt importants, des del punt de vista de millores de la salut”. Opina que “si parlem falta temps amb els pacients, l’avantatge que tenim els metges de família és la longitudinalitat en el temps”. Sovint, “la teva gran funció és treballar amb la incertesa i destriar una mica el que és banal del que no ho és”, diu. Remarca que “nosaltres treballem en equip, no anem sols pel món”, amb professionals que “atenen els mateixos pacients”.
El pròxim 17 de setembre, a les 19 hores i a l’Ateneu Terrassenc, farà la conferència “Quatre dècades al costat del pacient”. “És una conferència de les persones, vista des de la medicina”, apunta.
