“La música per a mi és com fer l’amor, així de clar”

Xavier Hernández Blanes, discjòquei

A través d’un germà més gran, als anys noranta, va saber de la música de discoteca del moment. Un amic es va comprar un mesclador i tots dos van començar a gravar cançons de la ràdio i practicant, “quan les emissores de ràdio posaven molt bona música, no com ara, desgraciadament”, assegura. Van comprar-se uns plats i van començar a adquirir discos. “Vam aprendre sols a punxar”, apunta. Arran de treballar en una botiga de discos, va començar la seva carrera com a discjòquei. “El dia que feia els 18 anys, em van portar a una discoteca a Montcada i Reixac”, on va estar punxant tres anys. Des de llavors, ha passat per un munt de discoteques i altres locals i ara punxa al Vinyl - Lunch & Drinks. També, amb un company seu, forma part del projecte “Euphoric”, una sessió mensual que es fa al Mystic 269. “La música per a mi és com fer l’amor, així de clar”, diu, i afegeix que tenir al davant seu un bon nombre de gent ballant la música que posa “és una sensació increïble”. Creu que “el tema de l’oci està molt tocat a Catalunya”. Com a discjòquei primer va ser Xavix, més tard DJ Xavi Nández, que encara conserva, i també va ser DJ Sunglasses. Ha compartit cabina, recorda, “amb discjòqueis de renom a escala internacional” i explica que va ser precursor de les festes “Remember” a la ciutat. En els seus moments de lleure diu que “soc molt de veure pel·lícules”. Entre els gèneres que més li agraden es troben els films de terror, si bé també n’hi ha d’altres, com les pel·lícules de ciència-ficció.