Recorda que “volia estudiar música des de ben petit, però els meus pares es negaven”. Va anar insistint fins que a casa van accedir, quan tenia 15 anys. Va triar la guitarra, si bé també rememora que “em cridava l’atenció escriure, i ja amb 19 anys vaig començar a escriure les meves primeres peces”. Durant un temps, per “una sèrie de lesions típiques de músic”, durant un temps va deixar de tocar i es va bolcar més en la composició.
“Quan em vaig adonar que la composició era el meu camí real”, es va formar en aquest camp. Apunta que quan compon “m’inspiro molt en els vents, perquè el vent m’atreu moltíssim”. Li agrada tota classe de música, però detalla que “la meva forma d’expressió és la música de concert i sento que és com em puc expressar millor a mi mateix”. El pròxim 28 de juny, a l’Auditori de Terrassa, es representarà “El Gran Aretí”, una òpera seva basada en un fet de la vida del seu besavi.
Assegura que “cada música et porta a llocs diferents i jo necessito estar amb tots ells i amb tots ells em sento bé” i afegeix que “a l’hora d’expressar-me necessito aquesta complexitat tant instrumental, com de construcció arquitectònica musical que em dona la música de concert”. Opina que “sobreviure de la música és molt fàcil. Viure bé de la música és molt difícil” i aquí encara més.
Abans d’acabar els estudis ja va començar a fer classes. Actualment, en fa a l’Escola Pia de Sabadell i al Conservatori Privat Creu Alta. Fa xerrades, conferències i altres activitats.
