El seu interès pel tir amb arc es remunta de quan va fer el servei militar. “Una part el vaig fer al castell de Montjuïc. I allà vaig veure gent tirant, i em va cridar l’atenció i m’entretenia”, recorda. Però no el va practicar llavors perquè “no vaig gosar sortir del que era la zona militar, perquè me la podia jugar”. Anys més tard, ja casat, la seva dona li va donar “un tríptic de propaganda de l’Associació de Veïns de la Cogullada” en què s’anunciava tir amb arc.
Va anar-hi i ho va provar i comenta que “allà em vaig trobar amb el Miquel Cos, que va ser el que em va ensenyar”. Es va comprar el seu primer arc i “vaig començar a fer alguna cosa” al Club d’Arquers de Sabadell-Terrassa que, després, passaria a ser només de Terrassa.
Es va anar involucrant cada vegada més i l’any 1998 va ser el president de l’entitat, que deixaria l’any 2019. Per una sèrie de motius, amb altres integrants del club, van fundar el Draco Sagittariis, on encara continua.
“Els esports d’equip no m’han convençut mai i el tir amb arc és una disciplina que t’ajuda a centrar-te, a concentrar-te, i a lluitar a vegades amb els propis fantasmes. I cada dia intentar fer-ho una mica millor”, sosté. És un esport en què “s’ha de ser disciplinat i constant i no pot ser allò d’ara ho deixo, ara ho torno a agafar”.
