Publicitat
GentDT

«Les criatures cada dia exigeixen més»

Com va néixer el projecte del llibre?
Va ser un encàrrec de l’editorial Columna, que ja m’havia publicat altres llibres. L’objectiu és treure el sentiment de culpa a l’adult. Les famílies se senten culpables quan han de dir que no als nens però si no toca, no toca.

Es deu haver basat en la seva experiència com a educadora, oi?
Sí, el llibre neix de l’experiència de tots aquests anys. Hi poso exemples reals. L’editora em deia: “Això em va passar ahir”, i m’he trobat lectors que m’han preguntat: “Que ens estàs espiant?”.

Tots els pares es deuen trobar amb els mateixos problemes…
Les dificultats són universals. Les famílies estan atrapades per la pressió del món actual però cal mantenir el criteri adult. Si el nen diu “sóc l’únic de la classe que no té mòbil”, per exemple, la família acaba cedint.

En el cas del mòbil, és probable que sigui veritat que és l’únic que no en té.
Les criatures cada dia exigeixen més. La família ha de saber donar arguments. No ens hem de sentir culpables d’ajudar-los a créixer. No és el món el que s’ha d’acomodar a la criatura sinó la criatura la que s’ha d’adaptar al món. Alguns adults pretenen ser amics dels seus fills. Han d’entendre que mentre el nen és petit és el fill. Quan siguin grans, ja podran ser col·legues. Hi ha força confusió per part dels adults.

Hi ha qui diu que les criatures d’ara no només estan consentides sinó, a més, sobreprotegides.
Sí, la sobreprotecció augmenta i això afecta el seu desenvolupament. Els genera falta de confiança. Sap que hi ha famílies senceres que van a matricular el fill a la universitat i que hi ha pares que acompanyen el fill a buscar feina?

De debò?
Hi ha empresaris que se n’han queixat. Legalment, als 18 anys ja ets adult. A Alemanya els fan volar, però aquí els sobreprotegim. Fins i tot quan s’independitzen, la mare va a casa seva a fer-los la neteja. Així se sent útil i conserva el poder.

A més d’escriure llibres, vostè participa en diversos programes educatius, oi?
Ara preparo un llibre sobre relacions intergeneracionals i participo en tres projectes diferents: Espais de Debat Educatiu, Observatori de la Violència a l’Escola i el grup Xec 3. Així em mantinc al dia.

El tema de la violència a l’escola és preocupant.
L’Observatori de Violència Escolar és un projecte pedagògic que funciona des de l’any 2004 i hi participen quaranta-cinc centres educatius. Celebrem reunions amb tot el claustre de professors. Els alumnes responen un qüestionari per internet.

I els Espais de Debat Educatiu?
Els Espais de Debat Educatiu, que fem amb la Diputació, estan en marxa des del 2000. Fem trobades un cop al mes, en grups d’unes trenta persones. Hi participen policies, psicòlegs, pares, pediatres, centres d’esplai i joves de més de 17 anys. Ho fem en quinze municipis diferents i tractem temes educatius.

Ha dit que hi participen policies?
El seu punt de vista és important perquè ja sabem que els adolescents tenen tendència a burlar-se de l’autoritat.

El Xec 3 és un projecte una mica diferent dels altres, oi?
Xec 3 vol dir Xarxa d’Experiència, Construcció i Coneixement Compartit. Funciona des del 2012. És una trobada de tres generacions -els sèniors, els professionals i els alumnes de treballs de recerca- per potenciar el reconeixement de l’experiència de la generació sè-nior.

Hi ha molts sèniors apuntats?
Sí, més de cent. Hi ha professors, economistes, neuròlegs, empresaris, biocientífics… Ara la gent viu molt, quan et jubiles encara et queden trenta anys, és un terç de la teva vida. Quan era consellera de Sanitat, la Marina Geli va dir que creia que amb aquests programes hi hauria menys depressions i, per tant, menys despesa farmacèutica.

Quins temes tracten?
Ara tenim trenta-dos treballs de recerca en marxa, un d’ells a Guatemala. També fem conferències i debats. Ens demanen temes variats, des de la inseminació artificial fins als bitcoins, passant per l’Alzheimer. Hi participen la Universitat de Vic i la Blanquerna i tenim un conveni amb la UAB. La rectora de la UAB ho inaugura i ho tanca. Jo he estat a la UAB 43 anys. Molts dels projectes sorgeixen d’exalumnes i és molt satisfactori. Vol dir que he deixat petjada.

El butlletí matinal del diari, Bon Dia Terrassa
Cada matí al teu correu. Gratis.

Llegeix la nostra política de privacitat per a més informació.

Publicitat
To Top