El color: com transforma un espai

robar l'harmonia a la nostra llar a través del color no sempre és fàcil per als interioristes. Fins i tot, per a alguns com Riccardo Falcinelli, un dels dissenyadors gràfics italians de més prestigi, "l'harmonia del color no existeix. És un concepte de temperatura cultural i per a cada país és diferent en funció, a més a més, del moment històric. Està subjecta a canvis constants, com les tendències de la moda".

La relació del color ha canviat al llarg del temps, segons Falcinelli, que ha realitzat un estudi sobre la seva influència a les diferents etapes de la història. "El color es construeix a la infància i l'afinitat i el gust mai és per una tonalitat en concret. Varia amb el pas del temps i no està limitat en quantitat", apunta l'autor al seu llibre "Cromorama". A la seva recerca i anàlisi sobre el color ha comptat amb la visió de filòsofs, biòlegs, artistes, físics, astròlegs i tintorers per saber més sobre la seva importància i evolució al llarg del temps.

El blanc és el color més utilitzat per pintar una casa en totes les seves variants. El blanc trencat o el blanc gel encapçalen la llista de preferits.

Amb tot, avui dia el catàleg de tonalitats per pintar una paret és amplíssim fins al punt que en multitud d'ocasions ens trobem davant nomenclatures de colors que ni coneixem i se'ns fa difícil triar-ne un. El groc cadmi, el blau ultramar, la terra de Siena..., són noms que no identifiquem bé, ens costa diferenciar-los d'altres i d'aquí que en moltes ocasions triguem a decidir-nos quin color escollim per pintar les parets.

Per al dissenyador italià la sensació que ens produeix un color està unida al context i mai al color en si mateix. D'aquí que assenyali que "afirmar que el vermell és excitant és una generalització molt vasta i mancada de sentit. El color és sempre el color d'alguna cosa. En aquest cas, per exemple, el vermell és de la sang. D'aquí que les sales d'operacions estiguin pintades de verd o de blau", indica.

La idea que uns colors són més relaxants que d'altres està documentada a l'antiguitat. "Galeno mencionava aquesta tendència i Basilio de Cesare, al segle IV, ja considerava que els blaus i verds són colors tranquil·litzats", recorda. Segons un estudi recent una habitació brava fomentaria la nostra creativitat, però és un aspecte discutible. Estar envoltats de blau faria que augmentarà la nostra producció. Crec que no es tracta de quantitat sinó de qualitat", diu el dissenyador gràfic italià. També agrega que un color imposat no ens fa més originals. L'única habitació realment creativa és aquella amb el color que triem nosaltres mateixos.

Per al dissenyador gràfic el color transforma la nostra visió sobre el món, sobretot perquè són a l'era digital, que està molt lligada a la tecnologia. "Veiem el món a través del telèfon, de l'ordinador o de la televisió. Sempre hi ha un mediador que ens ofereix un color més intens, amb filtres. Un to que no és real i que pot dur-nos a la frustració", assenyala l'expert.

"Veiem imatges en un pòster o d'alguna cosa que volem comprar i quan som davant l'objecte real ens decep perquè no tenim la versió que ens va traslladar la fotografia. No tenen la mateixa intensitat de color", afegeix l'especialista italià. Molts dissenyadors de moda, de mòbils, de diferents disciplines, projecten la seva creació, el disseny, pensant en com es veurà a través del mòbil per aconseguir que el seu llançament funcioni, descriu amb certa ironia.

Falcinelli adverteix que el color és una actitud. "Vivim en un món dominat per la publicitat. La gent no sap com funcionen aquests missatges, que arriben a condicionar el seu comportament", diu.

"Els colors suaus es relacionen, en el cas del menjar, amb una alimentació sana, natural, bio; mentre que tot allò que al cos li agrada, encara que no li beneficiï, que està ple de químics, com la xocolata, els fregits o precuinats, se'ls disposa sempre en envasos amb colors molt vius", assenyala Falcinelli, una lliçó de com la imatge determina la nostra actitud. //