«Ens falta més educació sonora»

Què és el "soundpainting"?

És un llenguatge no verbal, a través de gestos, per orientar els músics i compondre en temps real. Amb els gestos indiques qui tocarà, què, com i quan.

Té a veure amb la improvisació? És un pas més enllà en la improvisació. Té un component important de creació. No hi ha partitures i no saps què passarà, però és enriquidor. Dóna una visió àmplia del que és la música i del que pot aportar. I és molt visual.

El director de l'orquestra deu haver de ser molt bo, oi?

En aquest cas no se'n diu director sinó "soundpainter" i sí, ha de ser molt bo organitzant i és important tenir una bona base com a músic i compositor. I primer de tot has d'explicar als músics què vol dir cada gest, és clar.

Hi ha molts gestos?

1.500 gestos corporals. Ho va inventar als anys 70, durant un concert de jazz, el Walter Thompson, un professor, compositor i multiinstrumentista. Ara viu a Suècia. Hi fa tallers i té orquestra pròpia. Des de fa 15 anys el "soundpainting" també s'aplica al teatre, dansa, arts visuals, etc. És una disciplina molt vàlida, no només en el camp musical.

Vostè com el va descobrir?

Fa un parell d'anys, navegant per internet. El vaig trobar tan interessant a nivell pedagògic, professional i creatiu que vaig anar indagant en el tema i aquest estiu he estat fent un curs a Bellaterra per formar-me. Ara busco professionals per muntar un grup a Terrassa. Ja he penjat cartells al Conservatori i les escoles de música i a les botigues d'instruments musicals. A veure com funciona. Amb el "soundpainting" pots crear molts estils: modern, jazz, etc.

A vostè, quin tipus de música li agrada més?

Sóc molt eclèctica. He tocat amb grups i formacions tant de rock com de música clàssica i alguna vegada també de jazz. Al meu disc, "Liberation", que vaig treure l'any 2011 amb el nom d'Alba Monart, hi ha música contemporània, clàssica, jazz, electrònica... També m'interessen la pintura i la dansa.

També fa de terapeuta, oi?

A més de cursar els estudis superiors de piano al Conservatori de Barcelona, m'he format com a sonoterapeuta a Alacant i estic titulada en musicoteràpia. També he fet estudis de treball corporal per a instrumentistes amb la professora i pianista argentina Yiya Díaz, creadora del mètode Cos-Art. A més, m'he format en pedagogia musical i faig classes de piano i tallers.

Per a què serveixen la sonoteràpia i la musicoteràpia?

En musicoteràpia hi ha diferents tècniques i especialitats. S'ha de conèixer bé la matèria musical. Cada tècnica té les seves especifitats: nens, embarassades, vells, joves, malalts de càncer... Jo vaig fer les pràctiques amb nens autistes.

I la sonoteràpia?

La veu és l'instrument més potent que tenim. El so transmet emocions i ja l'utilitzaven en cultures antigues com les dels sumeris, els grecs i els egipcis per a la sanació. Ara s'està redescobrint. La sonoteràpia consisteix a treballar amb freqüències sonores com a teràpia contra l'estrès, el dolor, les emocions, els problemes de relació social, etc. La música i el so poden ajudar molt. El so fa feina dins del cos.

Com?

El so afecta seriosament la nostra fisiologia. Té la capacitat de moure les nostres cèl·lules. El so viatja més ràpidament per l'aigua i el nostre cos és un 60 per cent aigua. No ho dic jo, hi ha estudis científics que han demostrat que les cèl·lules malaltes canvien de forma segons la freqüència del so. Has de trobar l'adequada per a cada situació. Com a músic, que el so arribi a nivells tan profunds em sembla extraordinari.

És sorprenent.

Cal tenir en compte, però, que no tot és vàlid. S'hauria de regular perquè hi ha terapeutes que no són conscients de l'impacte que té el que fan. Hi ha molta confusió en el tema de les teràpies alternatives i el so té tant la capacitat d'organitzar com la de desorganitzar. La potència sonora també es pot utilitzar per destruir. Se sap que hi ha qui treballa en la creació d'armes sonores. El so és una eina molt potent. La contaminació sonora pot modificar la respiració, el ritme cardíac, el sistema nerviós...

Un so desagradable ens pot "posar dels nervis", com es diu vulgarment...

Ens hem habituat al soroll. Caldria una educació sonora per saber estar en silenci, per saber escoltar, per discernir quins sons són beneficiosos per a la salut... //