Modificació

LA denominada sentència de la Manada, la corresponent a la violació de Pamplona, va obrir un debat o, millor dit, va visibilitzar un debat social i també jurídic sobre el tipus penal de l'agressió sexual. La resolució de l'Audiència Provincial de Pamplona, modificada després pel Tribunal Suprem, venia a dir, tot i que la reflexió jurídica era més profunda, que no hi havia hagut ni violència ni intimidació per part dels agressors ni tampoc resistència per part de la víctima, elements que requereix el tipus penal per determinar si es tracta d'una agressió sexual i no d'un abús.

Durant tot el temps que ha passat no ha estat prioritari per al Govern d'Espanya ni per al Congrés dels Diputats modificar el Codi Penal perquè no es produís una situació similar i ara ens tornem a trobar amb la mateixa situació de la denominada Manada de Manresa, que ha motivat la protesta a moltes ciutats espanyoles, entre elles, Terrassa. Es tracta d'una situació molt greu si entrem en els detalls escabrosos del cas. Resulta que un grup d'homes va violar una dona en estat d'inconsciència i l'Audiència de Barcelona aplica la literalitat de la llei i diu que com que la víctima estava inconscient els agressors no van necessitar ni violència ni intimidació, per tant, no es va produir agressió, és a dir, violació, sinó abús.

Per aclarir conceptes, el Codi Penal parla d'agressió sexual quan hi ha violència o intimidació i d'abús si no es dóna cap de les dues i també en els casos en els quals la víctima té delmada la seva voluntat; tot sense consentiment. En primer lloc, és inadmissible que s'apliqui la literalitat de la norma en un cas com aquest. La noia va ser violada repetidament, amb penetracions, i com que estava inconscient es considera un tipus menys greu. La sentència focalitza la seva decisió en el comportament de l'agressor, però té en compte una visió global dels fets. És a dir, els violadors no van necessitar violència ni intimidació, perquè van aprofitar l'estat d'inconsciència de la víctima. Segons la sentència, el que determina el tipus penal és l'activitat o l'actitud de l'autor, no la de la víctima. Encara que tècnicament això pugui ser correcte, és evident que aquí la valoració dels fets és incompleta.

En segon lloc, es torna a posar de manifest que és absolutament necessari que la llei s'adapti a la normativa internacional que marca el Conveni d'Istanbul que diu que, si no existeix un consentiment explícit, sempre es tracta d'una agressió i no un abús i ni es refereix a la intimidació.