Us podria fer una llarga llista de gestors esportius en els quals, temporada rere temporada, es fa enormement evident el desgast i l’envelliment a gran velocitat.
Problemes de salut, físics o mentals, i una sensació d’enorme pes a les espatlles dia rere dia… Quan fem xerrades a líders d’empreses els ho expliquem i per fi s’adonen que liderar és un exercici d’enorme responsabilitat, segurament acompanyat d’un molt bon sou, és cert, però també d’un enorme desgast personal i segur que, en conseqüència, un enorme desgast familiar… És així.
Sovint el líder de projectes està exposat a les opinions externes, de gent que tot i no tenir la meitat de la informació jutgen i opinen de manera salvatge sense compassió. El pitjor de tot és que en aquests casos sovint no et pots ni defensar, i has de carregar a l’esquena amb judicis i opinions subjectives que sovint només busquen fer mal o desprestigiar. Però tinc clara la millor resposta i no és cap altra que la coherència i la integritat. Continuar actuant de la mà dels teus valors i de les teves creences, d’aquella manera de fer que t’ha convertit en qui ets i que et fa actuar i decidir d’una determinada manera. Mantenir aquesta integritat ho tornarà tot al seu lloc, no cal respondre els opinadors amb paraules, cal seguir responent amb la teva feina, amb el teu ADN de líder. Aquesta és la millor manera de respondre: mantenir la teva manera de fer.
D’altra banda, a les xerrades també insistim molt en els danys col·laterals... Quan un lidera sovint ha de prendre decisions, pensant en el col·lectiu, que afecten personalment algú dels nostres. És un dels moments més complicats en el lideratge, però és totalment necessari i efectiu pel bé grupal. Saber dir prou, saber dir fins aquí hem arribat i que et vagi molt bé, és una les tasques més ingrates del lideratge… La tasca del líder és bàsica en tot col·lectiu, però, ben feta, té un pes personal psicològic, que la gent sovint obvia… Però si les decisions que s’han de prendre no es prenen per evitar aquests mals moments, llavors el líder deixa de ser un bon líder. Tota decisió important té danys col·laterals, evitar-los és impossible, però cal reconèixer que sovint són dolorosos. Gent que et deixa de parlar o fins i tot de saludar, gent amiga per qui de sobte passes a ser enemic… Dur i desagradable sí, però si la decisió és coherent i pensada, la consciència ens ajuda a quedar-nos més tranquils…
I ja ho sabeu, decidiu el que decidiu, sempre tindreu crítics i detractors… Tranquils, manteniu l’ADN i que la vostra feina parli per vosaltres!