El comerç de proximitat no ho té fàcil. Aixecar la persiana d’un negoci tradicional és cada dia més difícil. L’increment dels costos i la competència de la venda per Internet són alguns dels reptes que tenen al davant els botiguers de tota la vida. Per això, quan s’han de jubilar, no tenen relleu. L’esforç i el sacrifici és massa gran perquè algú vulgui continuar amb la nissaga familiar. Aquell comerç acaba abaixant la persiana. El panorama comercial de la ciutat s’empobreix i més amb la proliferació de comerços de baix valor afegit. Són els establiments de 24 hores, els serveis d’ungles, els negocis de màquines de venda automàtica, el menjar per emportar-se, els locutoris i serveis de transferència de diners, la telefonia mòbil, les bugaderies d’autoservei i els trasters. L’Ajuntament ha suspès durant un any les llicències d’activitats econòmiques d’aquestes botigues. Un decret molt necessari que ajudarà a repensar i revisar la situació comercial de la ciutat.