La vida és un viatge ple de sorpreses, alts i baixos i moments que ens fan reflexionar sobre el que realment importa. Poques vegades parem a pensar en allò que realment volem i valorem.
Moltes vegades ens deixem portar per la rutina diària i oblidem les coses que veritablement donen sentit a la nostra existència. La recerca de la felicitat i el propòsit de la vida són temes molt recurrents a la nostra societat, i és fonamental entendre que cadascú de nosaltres té la seva pròpia definició del que significa portar una vida plena. De fet, correm el risc de viure-la passant al costat del que és realment important per a un mateix, i hem de tenir clar que si no decidim per nosaltres mateixos, altres ho faran per nosaltres, i ens allunyaran del nostre veritable propòsit personal. L’efecte miratge ens fa pensar que una bona vida és fer una gran carrera professional, tenir una casa, fundar una família… i moltíssimes persones malgrat això continuen sense sentir-se satisfetes.
Els millors pensadors i experts en l’àmbit del creixement personal i el pensament positiu han coincidit que l’autoconeixement de cadascú de nosaltres és l’element clau per assolir un estat de benestar integral que ens respongui a la pregunta: què és important a la vida? Conèixer-nos és com tenir un mapa/GPS en un viatge: ens ajuda a entendre on som i cap on volem anar. La introspecció i la reflexió són eines poderoses que ens permeten identificar allò que realment valorem i es correspon amb els nostres desitjos i expectatives. Així doncs, convé que cada persona faci la seva reflexió profunda per saber on vol portar la seva vida a mitjà i llarg termini. Quan tenim clar el nostre rumb, tot el que ens permet avançar en aquesta direcció es converteix en el que és realment important per a un mateix, en allò que ens omple de fortalesa vital.
Una altra de les columnes fonamentals de la vida plaent i absoluta són les relacions. I per què són tan importants? Imaginem que som una planta en un test. Si no tenim aigua, ni llum, ni nutrients, no podrem créixer adequadament. De la mateixa manera, les nostres interaccions socials ens nodreixen i ens ajuden a florir. Tenir algú amb qui compartir els nostres pensaments, les pors i les alegries crea un sentit de pertinença i suport que és extraordinàriament gratificant.
Sabem que la vida es guarda algunes cartes a la màniga que són del tot inesperades i sovint doloroses. Els mals moments que tots passem ens obliguen a treballar-nos en aquesta qüestió. Per enfortir la nostra resiliència, aquesta capacitat d’aixecar-nos davant d’una situació complicada, és indispensable treballar una mentalitat positiva. En comptes de veure els fracassos i els ensurts com el final del camí, els hem d’acollir com a oportunitats d’aprenentatge, de canvi. Envoltar-nos de persones que ens donen suport i ens inspiren és absolutament fonamental, així com buscar ajuda quan la necessitem. Recordem que tots enfrontem dificultats, però la manera com responem a elles pot marcar la diferència a la nostra vida. El treball de la resiliència necessita temps i esforç per poder modelar un teixit emotiu altament positiu, però finalment aquesta feina dona moltes recompenses perquè entenem que tot el que ens passa és per continuar caminant, per sentir-nos vius.
Per saber què és important a la vida hem de viure amb intenció i consciència. Hem de ser capaços de gaudir de cada moment, sense deixar-nos emportar per l’estrès i la maquinària diària. Per això cal incidir en l’autenticitat: ser fidel a un mateix i actuar segons els valors personals de cadascú. També en l’equilibri: trobar harmonia entre les diferents àrees de la nostra vida. I finalment treballar el creixement personal: desenvolupar-nos contínuament, aprenent de totes les experiències.
Com diu Facundo Cabral en una de les seves cançons: “Es guanya i es perd, es puja i es baixa, es neix i es mor. I si la història és tan simple, no cal patir tant.”