La ment humana és un òrgan summament complex i fascinant que requereix cura i atenció per mantenir-se en les millors condicions. Igual que qualsevol altra part del cos, el cervell necessita ser cuidat i protegit per funcionar de manera eficient i longeva.
La relació que s’estableix entre nosaltres i l’entorn fa que elements com l’alimentació, l’exercici físic, un bon descans i unes bones relacions socials puguin enfortir el sosteniment i la resistència d’aquest òrgan de cabdal importància en les nostres vides.
Però en aquest article vull posar la mirada en quatre processos interns, que de manera extraordinària promouen la dinàmica del cervell i el retard del seu envelliment prematur.
El primer d’aquests processos és el que té a veure amb el control i suport dels nostres talents més essencials. Saber i treballar tot allò que hem desenvolupat al llarg de la nostra vida i no deixar que el pas dels anys facin que ens relaxem en la manera com els continuem estimulant. Hi ha persones que la jubilació o l’entrada a la tercera edat els representa un abandonament de situacions d’esforç i dedicació. Es deixen anar. Res més lluny de la realitat. Mantenir-se actiu i amb predisposició lubrica de manera constant el cervell i no el deixa caure en la possible pèrdua de funcionalitat i desídia emocional.
Un altre dels processos interns que es desenvolupen dins del cervell és aquell que s’estimula davant l’acceptació dels imprevistos. Deixar que la rutina abordi les nostres neurones fa que ens adeqüem a la mateixa xarxa de funcionament i això finalment comporta deixades emocional, baixa autoestima i una desnaturalització de les oportunitats per il·lusionar-nos i generar noves neurones estimulants. Acceptar nous reptes i buscar maneres d’adaptar-nos encoratja la plasticitat cerebral i fa que no s’aturi mai la seva eficiència.
El tercer mecanisme intern que necessitarà el nostre cervell per obtenir un funcionament òptim serà la regulació dels esforços als quals el sotmetem. No hi ha res en aquest món que sempre i a tota hora pugui està sempre en marxa al cent per cent. Les oscil·lacions vitals són determinants en el recorregut de totes les coses. Moments d’intensitat que conviuen en moments d’una certa confortabilitat per poder revisar i readaptar allò que necessita ser canviat. L’excel·lència perpètua ens porta tant sí com no a la decapitació de la sostenibilitat en el temps. És millor anar movent-nos entre el 7 i el 9 que no pas pitjar el pedal sempre al 10, que finalment es trencarà. El cervell necessita comprensió i descompressió, de fet, la sang pel nostre organisme fa el mateix per traslladar energia, vasodilatació i vasoconstricció.
I l’últim dels fenòmens neurològics que hem d’estimular en el nostre cervell per guarir-lo és l’aturada total, la desconnexió. La sobrecàrrega i la hiperconnectivitat constant impedeixen descansar adequadament i alteren funcions bàsiques, com ara la concentració, el son, la percepció, l’atenció, la presa de decisions...
El cervell necessita marxar de l’escenari habitual, aquell en el qual sempre es troba articulant i trobar altres fórmules de relació i regeneració amb l’entorn, sanejar la toxicitat.
Quatre elements els aquí exposats que van en la línia de tenir un cervell actiu, sanejat, connectat i durador, a qualsevol edat, en qualsevol situació. Només una petita puntualització. Aquests processos són efectivament molt aconsellables per a totes les persones, però no podem oblidar mai la individualitat de l’ésser humà i cadascú de nosaltres entoma la gestió de la seva ment des d’una perspectiva pròpia amb les adaptacions i peculiaritats biològiques i de l’entorn pertinents.