Tal com s’explicava a la primera part de l’article, el terme “genocidi” aplicat a l’atac d’Israel a Gaza és una demanda cada vegada més generalitzada per part de la comunitat internacional que denuncia l’Estat d’Israel, sobretot l’apliquen les organitzacions no governamentals que es troben al territori i que veuen i testimonien el patiment dels gazians, però també alguns Estats estan alçant la veu.
La pressió sobre Israel es va fent cada vegada més gran, amb accions simbòliques de denúncia com és el cas del cartell al mig del camp que va acompanyar l’inici de la final de la Supercopa de la UEFA el dimecres 13 d’agost, en què es podia llegir “Pareu de matar nens. Pareu de matar civils”, i el reguitzell de posicionaments polítics i civils a tot el món. El juny d’aquest any, 25 països majoritàriament europeus, però també el Japó i Nova Zelanda, van fer una declaració conjunta condemnant la mort de palestins durant el repartiment d’ajuda humanitària. A principis de juliol, la jurista Melanie O’Brien, especialista en genocidis i presidenta de l’Associació Internacional d’Acadèmics del Genocidi, va declarar que “aplicant les definicions legals de genocidi tal com es troben a la Convenció sobre Genocidi i a l’Estatut de Roma de la Cort Penal Internacional, determinaria que el que està passant a Gaza constitueix genocidi”.
Francesca Albanese, relatora especial de l’ONU per Palestina, ja va publicar dos informes l’any passat suggerint que s’estava cometent genocidi a Gaza, i des de finals del 2024 tant Amnistia Internacional com Human Rights Watch han conclòs que Israel ha comès genocidi o actes genocides en la seva destrucció de Gaza.
El novembre del 2024, la Cort Penal Internacional va emetre una ordre d’arrest contra el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, i el seu exministre de defensa, Yoav Gallant, i encara que no s’hi utilitza el terme “genocidi”, sí que va ser pels dos supòsits que segueixen al de genocidi tipificats a l’Estatut de Roma: per crims de guerra i contra la humanitat. Un any abans, el desembre del 2023, la República de Sud-àfrica va acusar formalment Israel davant del Tribunal Penal Internacional de genocidi, només tres mesos després de l’inici de la venjança israeliana. Malgrat aquesta creixent pressió, la inacció de les grans potències mundials o fins i tot la connivència d’alguna d’elles amb Israel, com l’actual administració dels EUA, està provocant una bipolarització de postures en procés de radicalització. S’està iniciant un moviment civil en l’àmbit internacional de denúncia en contra d’Israel cada dia més nombrós i organitzat. Destaca l’encapçalat a Anglaterra per Palestine Action i la manifestació que va promoure davant de Westminster el 9 d’agost, amb la detenció de més de 500 manifestants pel fet de donar suport explícit en els cartells que portaven a l’entitat organitzadora que el govern laborista considera terrorista. Són nombroses les manifestacions arreu del món i també a Israel, cada divendres a la mateixa Tel-Aviv. I alhora veiem posicionaments de suport explícit a Israel de sectors conservadors com la del president Orban a Hongria, que va convidar Netanyahu en viatge oficial contravenint l’ordre de detenció del Tribunal Penal Internacional fins al punt d’anunciar la retirada d’Hongria d’aquest organisme.
La bipolarització mundial en relació amb els atacs d’Israel a Gaza segueixen un patró que s’està reproduint a tot el món des de fa uns anys en relació amb causes diferents, però amb una base estructural semblant. D’una banda, veiem una postura progressista de denúncia i reivindicació en defensa dels drets humans de base liberal i amb ampli suport popular, que veu com a l’altre costat un sector de l’oligarquia econòmica mundial i de les grans multinacionals digitals financen i alimenten moviments d’extrema dreta que aposten per manipular les informacions directament amb mentides (la falsament anomenada postveritat), i que defensen interessos entortolligats que tenen en la posició geoestratègica immillorable d’Israel la seva raó d’existir. L’embat neoconservador per ostentar el poder al preu que sigui davant la ciutadania cada vegada més mobilitzada és també una lluita pel relat: o bé Israel és un estat genocida que haurà de pagar els seus crims o bé és un Estat que utilitza legítimament el seu dret de defensa. En aquesta disjuntiva maniqueista es juga la partida del futur de la democràcia tal com l’hem coneguda.
És en aquest context que la utilització del terme “genocidi” per definir la destrucció de Gaza i l’assassinat en massa de la seva població es fa imprescindible. Netanyahu ha fet declaracions públiques aquests darrers dies afirmant que no hi ha fam a Gaza i difamant les ONG israelianes que han titllat el seu propi país d’Estat genocida.
L’ONG B’Tselem (Centre d’Informació Israelià pels drets humans als Territoris Ocupats) va publicar l’informe “El nostre genocidi”, en què es recullen les massacres, desplaçaments forçosos, destrucció d’infraestructures i la creació deliberada de condicions inhabitables. Physicians for Human Rights Israel (Metges pels Drets Humans d’Israel) és l’altra ONG israeliana que en el seu informe “Destrucció de les condicions de vida: Una anàlisi sanitària del genocidi a Gaza” conclou que Israel ha desmantellat deliberadament el sistema sanitari gazià i considera que Israel ha fet servir la fam com a arma (el 92% dels nens menors de 2 anys pateixen desnutrició greu), fets que concorden amb la definició i supòsits legals de genocidi de la Convenció per la Prevenció i la Sanció del Delicte de Genocidi.
El dret d’existir d’Israel després de la Shoah es va consolidar amb la creació de l’Estat d’Israel el 1948 a partir de la ratificació el 1947 per part de l’Assemblea General de l’ONU del Pla de les Nacions Unides per a la partició de Palestina, pla que repartia el territori entre els dos estats. Però el mapa del 1947 i el mapa que podem veure avui dia després de la destrucció de les infraestructures i de més de 75 anys de colonialisme sionista no tenen res a veure.
La desproporcionada reacció d’Israel a la matança injustificada i indiscriminada de Hamàs només deixen lloc a condemnar la barbàrie, vingui d’on vingui. I només deixa lloc des de postures liberals, progressistes i socialdemòcrates a anomenar el que està passant a Gaza pel seu nom: genocidi.